18 de desembre 2012

Botiga online


Ja tenim botiga online!!! Tria el que vulguis, nosaltres t'ho enviem a casa.

La botigueta online de la Fundació Setba és un nou espai on podràs adquirir els cartells, postals i calendaris que s'han editat al llarg d'aquests anys. Fes la tria dels exemplars que vulguis, nosaltres te'ls enviem a casa!
Si vols més informació o estàs interessat en algun producte que no es troba a la botiga online truca'ns al 934813696 o escriu-nos a info@fundaciosetba.org.

Al preu de venda de cada exemplar cal sumar-hi 2€ de costos d'enviament.
Tots els beneficis derivats de la venda d'aquests productes es destinen al finançament dels projectes culturals i socials de la Fundació Setba.


08 de novembre 2012

La memòria de la Plaça


El proper dijous 15 de novembre a les 20h la Fundació Setba inaugura l'exposició commemorativa del cinquè aniversari de Setba, que porta per títol 'La memòria de la Plaça' i que vol ser un homenatge a la Plaça Reial de Barcelona. Un espai que Setba vol resituar a les rutes habituals dels ciutadans, ajudar a recuperar-ne l’essència barcelonina.

La mostra està integrada per obres, inspirades en la Plaça Reial, de cinc artistes. Cinc artistes que posaran color als cinc anys d'història de l'espai: Nazario (2008), Guadalupe Masa (2009), Pep Camps (2010), José Antonio Sancho (2011) i Carles Piera (2012). Tots ells estan vinculats a Setba en tant que hi han exposat, almenys una vegada (l'any que indiquem).




ELS AUTORS

Nazario, historietista i pintor, considerat el pare del còmic underground espanyol i un dels més destacats del còmic gay. Com a veí de la Plaça Reial, aquesta ja és leit motiv de moltes de les seves obres. Representa l'any 2008, ja que va exposar a Setba en una de les primeres mostres que la galeria va organitzar: La Plaça Reial Inspira.

Guadalupe Masa, artista plàstica habitual de Setba. El 2009 va exposar individualment per primer cop en la mostra De lo visible y lo invisible tot i que l'any abans, el 2008, va participar en la col·lectiva Mirada Interior.   

Pep Camps, escultor molt vinculat també a la galeria. Ha exposat a Setba en diverses ocasions, i de forma individual l'any 2010 amb Anatomia d'un assassinat, una denúncia personal contra la violència de gènere i domèstica, la pena de mort, el terrorisme, el patiment...

Jose Antonio Sancho, fotògraf que va exposar a Setba el 2011 imatges de la Barcelona dels 70 i 80's. L'exposició va tenir molt ressò mediàtic i es va dir Barcelona Canalla i Sublim. Gràcies a l'èxit de l'exposició, Setba en va editar un llibre.

Carles Piera és l'artista més jove dels cinc. Ha participat al Setba Jove d'enguany i, seguint la filosofia de Setba de donar veu als artistes emergents, ha estat seleccionat per formar part de 'La memòria de la Plaça' com a representant de 2012.


ACTIVITATS PARAL·LELES


Paral·lelament a l'exposició i en el marc de l'aniversari de Setba, 16 dels establiments de la Plaça Reial acolliran una de les obres del fons d'art de Setba, escollida ex professo per al local en qüestió, a mode de ruta artística. 

La memòria històrica de la Plaça Reial

Activitat vinculada a la memòria històrica d'aquesta emblemàtica Plaça de la ciutat de Barcelona, que es realitzarà amb la col·laboració de la gent gran del Gòtic. Records, imatges, anècdotes...

Conferència sobre la Plaça Reial

Recorregut per la història recent de la Plaça Reial, des dels anys 80 fins a l'actualitat.

23 d’octubre 2012



III Trobada 'Empreses que sumen +'


La tercera trobada del cicle Empreses que sumen + va aplegar una quarantena d'assistents.

Dijous 18 d'octubre va tenir lloc la tercera trobada del Cicle ‘Empreses que sumen +’. Fèlix Velasco, director de FVAS Management i Soci-Fundador de Foretica, va inaugurar l'acte amb una exposició que portà per nom La gestió per Valors i en què va fer èmfasi en la necessitat de dotar les empreses d'aquest valor afegit que és la ètica. En un context com l'actual, amb tots els canvis que s'estan produint a nivell tecnològic, institucional i del sistema de valors, les regles del joc no són les mateixes i cal que ens hi adaptem. El referent que abans eren els pares i la seva experiència ara no és una carta de navegació vàlida. L'únic sistema factible és el de la prova i l'error.

Els valors han d'anar més enllà del maquillatge corporatiu, són el que ens diferencia de la resta com a persones i com a empresa.
En aquest sentit, Maria José Pujol, gerent del grup Icària Iniciatives Socials, va remarcar la importància de regir-se per un criteri de servei a la societat. El fet de tenir valor social no és tangible, però sí que ha de ser una fulla de ruta per a les empreses en el moment actual. Les aliances entre empreses mercantils són molt importants, ja que han de servir per assegurar-ne el compromís social.
Oriol Carbonell, director de 7 i TRIA, va parlar de l'evolució d'aquesta empresa, emmarcada en el sector del lleure educatiu i amb vint anys de trajectòria. Ara, 7 i TRIA té un projecte pedagògic darrere i és aquest punt el que la diferencia d'altres empreses del sector i amb què ha aconseguit la confiança de les escoles i dels pares.
Avui, en el context de crisi amb què ens trobem, les empreses del tercer sector estan patint molt més que la resta perquè, entre d'altres, han sofert una retallada molt important pel que fa a les ajudes de l'estat. En aquest sentit i en paraules de Maria José Pujol ara, més que mai, cal ser completament proactius. 
La propera trobada del cicle ‘Empreses que sumen +’ tindrà lloc el febrer de 2013.


22 d’octubre 2012

Pere Vilanova al Setba Jove 2012


El proper dijous 25 d’octubre a les 20h, en el marc de la mostra Setba Jove, el cantautor Pere Vilanova interpretarà les cançons del seu darrer disc ‘Una Magrana d’Astres’ a la Fundació Setba.


Aquest tercer treball és una antològica del poeta contemporani català Carles Duarte, del qual Pere Vilanova ha musicat una tria de poemes prèviament publicats, així com dos textos inèdits. Un disc que proposa una odissea musical que va des del folk més íntim al rock més fosc.


La cançó que el protagonitza La pell besa la pell és “un tema sensual, amb un alt contingut simbòlic, on trobem versos desperts i estiuencs, i on no hi falta el trasbals que ens arriba quan la calor i la llum de l'estiu mediterrani s'acaben". Ha calgut un any i molt d'esforç perquè finalment les lletres esdevinguessin imatges.
El poeta i lingüista Carles Duarte, autor entre d’altres de Tríptic hebreu, El silenci, El centre del temps i Els immortals serà present al concert.
Duarte, que ha estat membre del Patronat de la Fundació Setba fins aquest any, ha col•laborat amb pintors com Antonio Hervás, escultors com Guido Dettoni i Manuel Cusachs, fotògrafs com Francesc Guitart i Kim Castells i amb cantants com Dounia Hédreville, Josep Tero, Antonio Placer, Franca Masu, Elena Ledda o Mariona Sagarra. Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges especialitzats.
Fou secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya en l'últim govern presidit per Jordi Pujol (1999-2003). Ha estat vicepresident de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i president dels premis literaris Recvll de Blanes. Actualment és president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts i dirigeix la Fundació Lluís Carulla. 
LA CRÍTICA ENS AVALA
El Setba Jove d’enguany acull la música com a disciplina, per primer cop, i Pere Vilanova n’és el representant. Les obres plàstiques s’engloben en diverses disciplines, des de la instal•lació a la pintura, passant per la fotografia, l’escultura o el gravat. En paraules de Marta Teixidó, la Fundació Setba aposta per exposar una cuidada selecció d'artistes que mostra bones dosis d'imaginació i la cerca constant de la creativitat.

02 d’octubre 2012

Joves emergents


Dues sales d'art, de conceptes ben diferenciats, exhibeixen obra de valors emergents. SETBA ZONA D’ART aposta per exposar una cuidada selecció d'artistes que mostra bones dosi d'imaginació, i la cerca constant de la creativitat; en canvi La Sala Parés amb ART 30 2012 ofereix una mostra discutible quant a innovació, temàtica i tècnica.


L'art no hauria de tenir limitacions d'edat. La creativitat no pot circumscriure's a les fronteres del domini biològic, doncs si bé la joventut és vigor, energia i bogeria, la maduresa o fins i tot la vellesa és experiència, perspectiva en el temps i sagacitat en els plantejaments.
No obstant això, és habitual que les galeries d'art organitzien col·lectives on els joves són protagonistes, amb la finalitat de facilitar una sortida tant expositiva com comercial a la ingent gosadia creativa de qualsevol jove artista. I si bé és cert que, com s'ha dit anteriorment, l'art no pot estar encotillat per l'edat, també és sabut que els artistes joves han d'obrir-se un camí, i els que estan en la maduresa ja ha caminat per aquest passatge de la vida.
Dues sales d'art, de conceptes ben diferenciats, exhibeixen obra de valors emergents. SETBA ZONA D’ART aposta en la seva Setba Jove per exposar un conjunt de peces que abasten des de la pintura abstracta, la il·lustració, la instal·lació, l'artesania, la fotografia o l'escultura, i on una cuidada selecció d'artistes que mostra bones dosi d'imaginació, i la cerca constant de la creativitat, que després de les avantguardes del segle XX pot semblar una quimera, però que en SETBA JOVE es fa realitat.
La mostra multidisciplinar Setba Jove compleix aquest 2012 cinc anys, procedent de Setba Zona d'Art, que des de l'any 2008 és mecenes d'artistes emergents, dedicant per això el principi de temporada a la seva projección. La iniciativa s'emmarca en un dels elementos principals de la filosofia de Setba, que és donar l'oportunitat d'apropar l'obra dels joves talents al públic, transformant l'espai expositiu en aparador per als artistes.
A Setba Jove 2012, 14 són els artistes que participen a la mostra: Paula Alonso, Mònica Campoy,Carmen Carrasco, Helena Costa, Eloi Costilludo, Catalina Cueto, Sònia Ferré, Jan Monclús, Kika Moragues, Carles Piera, Raquel Rappini, Javier Rubín, Esteve Rubira i Pere Vilanova.

Destaca sense cap dubte, l'obra de Carles Piera amb la seva La cornucòpia des histoires i Gorgona, realitzades en tècnica mixta sobre metacrilat i fusta respectivament. Fugint de la tradició de materials i conceptes més artístics, aquest jove creador introdueix l'espectador en l'artesania, per expressar molt singularment, idees i plantejaments realitzats mitjançant una tècnica mixta d'assemblatge, collage i modelatge, per la qual cosa l'escultura contemporània pren un nou carisma reflexiu, induït pel tractament amb caràcter de manualitat de l'obra, exhibint una particular “lluminositat” quant a pors, actes, ambicions, que l'ésser humà ha anat conreant al llarg de la història, no eximeix de màgia i poesia. Un món trist i vell que es defineix en secret en algun racó oblidat que mor en solitud, tal com també expressa la seva Gorgona, l'enfonsament d'una societat en un mar del futur, fosc i incert.

Paula Alonso presenta Palafits urbans, una ciutat impossible, un submon urbà, que atreu l'atenció de l'espectador tant pel seu muntatge, com per la seva aparent debilitat. Mònica Campoy amb el seu Facedog introdueix fotogràficament a l'espectador en el caràcter d'un gos, i en la seva particular visió món interior del mateix, a l'exclusiu món dels animals de companyia, desconegut en realitat per a l'ésser humà. Carmen Carrasco amb el seu gravat Visió binocular, demostra un gran domini de la tècnica, i una visió del paisatge al natural, a través d'un cuadriplic, amb un interessant i curiós plantejament estètic.
Les instal·lacions són a càrrec d'Eloi Costilludo i Helena Costa – WALLeHD i Esteban Rubira - Bateria de cuina. En la primera es pretén crear un embolcall de brunzit electromecànic que ens indueix a la reflexió sobre la dualitat de la memòria, gràcies a una video-instal·lació de 5”10’ de durada, composta d'una estructura monolítica de 68 discos durs, alimentats d'energia. Una obra efímera visualment suggeridora i mentalment atractiva que no deixa indiferent a l'espectador, mentre que amb Bateria de cuina és una instal·lació on es dóna vida activa a una singular orquestra formada per utensilis de cuina, on elements tan comuns com unes olles, una cafetera o els fogons amb les llums, aconsegueixen crear un sorprenent efecte quan comencen a tocar percussió al ritme de les cançons que van sonant per la ràdio.
La pintura és a càrrec de Sònia Ferré - Song of RT i de Jan Monclús – Actes no protocolaris.
Ferré destaca per una irradiant abstracció, amb aparent domini cromàtic, però són les formes geomètriques, plasmades amb una perspectiva d'altura, que donen una visió abigarrada, densa i gairebé descontrolada de l'obra, i fins i tot inherent. Jan Monclús, per la seva banda, ofereix una figuració ectoplàsmica, com si de perfils fantasmagòrics es tractés. Una visió que indueix a intentar descobrir les ombres que emboliquen l'ésser humà.
Pel que fa a la fotografia, els artistes escollits mereixen especial atenció pels conceptes i temàtiques utilitzats: Catalina Cueto amb el seu Ser/fer o Raquel Rappinni amb el seu Chiringuito de Dios, mostren una obra crítica amb la societat actual, que relega l'individu a una massa desorientada, desil·lusionada, sense perspectiva, però que obliga a una competitivitat mecanitzada, a una deshumanització constant i amb prou feines perceptible, on les humanitats queden esclavitzades a la pura subsistència. Material gràfic realitzat amb qualitat, i amb un sentit estètic cuidat, i sense cap tipus de confusió en la temàtica.
Finalment, Kika Moragues presenta l'escultura estèticament de concepte clàssic, d'un nas humà, sota la visió d'objecte fàl·lic masculí, en tractar-se d'una protuberància i d'òrgan secretor. Una re-interpretació curiosa i que sens dubte convida a la reflexió.
SETBA ZONA D’ART, sense amb prou feines patrocini institucional, i a través d'un mecenatge privat i comercial, aposta per una exposició d'obra jove oberta, amb diversitat de directrius, sempre amb plantejaments arriscats, innovadors i alguns molt atrevits, sota els principis de qualitat, creativitat i transformació.

Marta Teixidó
Crítica d'art

+ IVA - CREACIÓ


Manifest de l'associació de galeries d’art catalanes en contra de la pujada de l'IVA de l'Art




En referència al Decret Llei 20/2012, del 13 juliol, pel qual es modifica l'IVA, les galeries d’art catalanes manifesten el següent:

- L' IVA de les galeries d'art augmenta del 18 al 21%.
- La creació, base del treball de les galeries, passa d'un gravamen del 8% al 21%.
- Finalment, això afecta el client que ha de fer front a un increment del preu de l'obra, d'un mínim del 7%.

Les conseqüències d'aquesta pujada són greus i immediates:

• Espanya veu afectada la seva capacitat d'exportar i importar art contemporani, en esdevenir un mercat poc competitiu respecte a altres països.
• Es força la creació espanyola a iniciar un èxode cap a mercats internacionals més avantatjosos i s'impossibilita l'entrada d'artistes estrangers al mercat espanyol.
• Es destrueix un sector estratègic, generant unes conseqüències negatives molt superiors al benefici recaptador que es persegueix.
• En un temps rècord, el nou IVA aconseguirà frenar el desenvolupament i la difusió de l'art contemporani i minvar el potencial artístic del país que ha costat dècades construir.
• El resultat final serà un mercat extremadament debilitat, amb una disminució de l'activitat que s'estima al voltant 60% des que va començar la crisi, i pot suposar el tancament de més d'un
20% de les galeries.

Un país que grava la creació, hipoteca la seva cultura, el seu futur, la seva intel·ligència i la qualitat de la seva convivència. Per aquests motius, les galeries d’art catalanes:

- Exigeixen al Govern d'Espanya que modifiqui la nova llei de l' IVA respecte al món de l'art i de la cultura.
- Sol·liciten el suport actiu del Govern de la Generalitat de Catalunya a aquesta reclamació.
- Criden a les entitats espanyoles que agrupen artistes i galeries, així com als altres actors del món de l'art (museus, fundacions, col·leccionistes, crítics d'art i universitats), a realitzar una acció conjunta per aconseguir la modificació d'una llei que ens deixa en una situació de total desemparament. 

21 de setembre 2012

Natura ésCultura


Projecte artístic i social vinculat a la naturalesa, que es durà a terme a finals de setembre i principis d'octubre de 2012 amb la col·laboració de CACiS i Susoespai.




El projecte ‘Natura ésCultura’ recull els tres pilars fundacionals i objectius de la Fundació Setba, ja que es tracta d’una activitat artística –liderada per l’escultora canadenca Sharon Kallis– adreçada a persones que conviuen amb malalties mentals i amb dues finalitats, l’una artística i l’altra de preservació del bosc de l’entorn de CACiS, el centre on es realitzarà l’activitat. És, per tant, un projecte 100% Fundació Setba.

Barraca de Vinya, instal·lació de Sharon Kallis

En aquest projecte la Fundació col•labora amb CACiS (Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat), que cedeix les seves instal•lacions de Carders per a la realització del taller, i amb SUSOESPAI, associació dedicada a la creació artística i la salut mental.
L’activitat la faran dos grups de 10 persones cadascun (tots ells són persones que conviuen amb malalties mentals) acompanyats per Fina Alert, educadora de SUSOESPAI. El primer torn tindrà lloc des del 25 fins al 28 de setembre i el segon des del 2 fins al 5 d’octubre.
En primer lloc, el grup i l’artista netejaran el sotabosc que amb la sequera d’enguany posa en perill tota la zona, en recolliran les plantes i tiges més seques i faran amb elles una escultura. Sharon Kallis es defineix com a artista de la natura i tots els seus projectes giren en torn del medi ambient.
El cineasta Daniel Ferrer, que habitualment treballa amb Ventura Pons, enregistrarà l’activitat i la Fundació Setba produirà un documental sobre aquesta experiència que es duu a terme per primera vegada enguany.
El projecte comporta: 

Treballar la convivència: entre ells, amb l’artista, el personal de SETBA, de CACiS i el vídeo artista que anirà enregistrant el projecte i el personal de Susoespai.

Treballar en equip, per anar més enllà de la pròpia individualitat. Compartir, coordinar-se, crear consciència de grup i sumar esforços per assolir un objectiu comú.

Donar importància a la idea d’aprendre participant: la presa de decisions en les activitats requerirà d’un temps de diàleg i debat, per trencar la passivitat en què molts participants solen viure.



El fet d’estar situats en un mas en mig del bosc,permetrà submergir-se en aquest medi natural,viure-hi i viure’l amb els cinc sentits; percebreintensament el cicle natural (cicle solar, la nit,el clima, els sons…) i gaudir del silenci, deixantenrere els sorolls i l’estrès de la ciutat.
Paral·lelament a l’experiència amb l’artista, esportaran a terme tallers de pintura i escripturade la mà dels professionals del CACiS i deSusoespai.

14 de setembre 2012

SETBA JOVE 2012



La V edició del certamen Setba Jove dóna el tret de sortida a la temporada 2012-13


La mostra multidisciplinar Setba Jove compleix enguany cinc anys, com Setba Zona d’Art, que des de 2008 ha estat mecenes d’artistes emergents, dedicant el principi de temporada a la seva projecció. La iniciativa s’emmarca en un dels elements principals de la filosofia de Setba que és donar l’oportunitat d’apropar l’obra dels joves talents al públic. L’espai es transforma així en un aparador pels artistes.
En la darrera edició, la Fundació Setba va prendre les regnes del projecte Setba Jove, així enguany es consolida com a impulsora de joves promeses que, per cinquè any consecutiu, han trobat a la galeria de la Plaça Reial un espai on exposar les seves propostes.
L’edició d’enguany compta amb la participació de 14 artistes: Paula Alonso, Monica Campoy, Carmen Carrasco, Helena Costa, Eloi Costilludo, Catalina Cueto, Sonia Ferre, Jan Monclus, Kika Moragues, Carles Piera, Raquel Rappini, Javier Rubín, Esteban Rubira i Pere Vilanova.
Els artistes (menors de 30 anys) provenen, com en les darreres edicions, de la mostra Stripart que organitza el Centre Cívic del Guinardó i participen al Setba Jove amb projectes emmarcats en 6 disciplines diferents: escultura, gravat, pintura, fotografia, il•lustració, instal•lació i una novetat, la música.


Artistes i obres


Paula Alonso - Palafitos urbanos

ESCULTURA
Vuit petits edificis, en format maqueta, s’alcen sobre llargues varetes a mode de estilitzats palafits, com si els fonaments, arrels de les cases, s’allarguessin sortint de la terra i les aixequessin en l’aire convertint-les en talaies.
Som davant una ciutat impossible, un submón urbà que és la primera peça d’una sèrie d’instal•lacions escultòriques que, sota la idea general de “Imaginario urbano”, planteja nous paisatges de ciutats i pobles inexistents però somiats.
M’interessa l’habitabilitat de l’espai. Em fascina com l’arquitectura i la organització urbana de les diferents cultures refleteix la seva forma de vida. Una casa és sempre un espai contenidor de la vida, la intimitat i la família, una llar – refugi dins de la ciutat, on les cases funcionen com mòduls de repetició que s’articulen construint complexes estructures urbanes, ecosistemes humans on l’individu es dilueix dins de la multitud: pobles, barris, ciutats…

 


Mónica Campoy – Facedog

FOTOGRAFIA
L’eradicació total d’aspiradors, assecadors i altres electrodomèstics sorollosos. Jo també em vaig menjar les sabatilles del meu amo/a quan era un cadell.
M’encanten les teves carícies. Tancar gats en una fàbrica abandonada i jugar a Saw amb ells.
Fred Basset
Pèrdua immediata de la dignitat quan el veterinari et fica el termòmetre pel cul. A mi també em donen atacs epilèptics quan sento la paraula “passeig”.
John Grogan
Gossos de més de 20kg que es creuen chihuahues. Jo també he fet forats en el jardí en què es poden travessar continents. Una paparra!!! Treu-me-la!!!!! Treu-me-laaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!! Per l’assecat de llengua i ulls en treure el cap per la finestra d’un cotxe en marxa.








.

Carmen Carrasco - Visió binocular

GRAVAT
Em sembla interessant treballar el paisatge, però el paisatge com a no-lloc, és a dir, en aquells paisatges on regna l’oblit. Espais que per les circumstàncies que siguin, ja sigui perquè els transitem en condicions de rutina, perden la presencia davant les persones que ho veuen. Per això un dels meus objectius és extreure d’aquest procés de creació una mostra de treballs que plantegin l’espectador qüestions com aquestes. Ja que sota el meu punt de vista la gent acaba desconeixent. Per a mi és molt important l’observar, començant pel terreny que trepitgem fins l’aire que es respira. Aturar-nos a mirar cada detall.



.


Eloi Costilludo i Helena Costa - WALLeHD 

INSTAL•LACIÓ
WALLeHD és una vídeo instal•lació de 5' 10'’ de durada. Es compon d’una estructura monolítica de 68 discs durs alimentats d’energia. La carcassa d’acer vertical competeix amb la presència de l’espectador.
La instal•lació crea un embolcall de brunzit electromecànic que ens indueix a la reflexió sobre la dualitat de la memòria.
En l’estructura es projecten escenes quotidianes privades, lliures de drets, els autors de les quals han difós per la xarxa lliurement.
La intimitat personal és qüestionada davant la fredor, la velocitat i la potencialitat de les memòries digitals.
WALLeHD vol denunciar la progressiva desaparició dels suports analògics per l’ús massiu d’alló digital.



.


Catalina Cueto - Ser / Hacer

FOTOGRAFIA
La paraula individu, fa referència a quelcom que no pot ser dividit (etimològicament parlant ve del terme “indivís”), com una unitat elemental d’un sistema, però també, i per tant en la forma en què aquests elements es relacionen.
La frase cada ésser és un univers, fa referència als anhels, somnis i interessos, forjats per diferents vivències i les seves particulars formes d’assimilar.
La forma d’establir les relacions en un sistema que opera al voltant d’un acompliment social establert. Va limitant lentament les possibilitats de generar formes diferents d’exercir una determinada tasca, de crear diferents ocupacions.
El sistema econòmic es sustenta en la demanda, que implica una execució ràpida i eficaç, aconseguida a través de la mecanització d’individus en les diferents tasques. La problemàtica principal sorgeix quan això s’exerceix sense escrutar en les dissimilis costums, cultura, necessitats i anhels de cada ésser. El sistema social econòmic es torna una forma d’oprimir les diverses necessitats de cada ésser i la interacció entre individus es va limitant cada vegada més. La següent obra pretén aprofundir en aquests conceptes.



Sònia Ferré - Song of RT

PINTURA
Abundància. Artificial. Caos. Contrast. Diversitat. Geometria. Múltiple. Ordre. Orgànic. Plural. Pluralisme. Pluralitat. Progrés. Progressar. Cercar en les pròpies profunditats per entendre perquè es veuen les coses d’una o altra manera, perquè ens sedueix el que no ens refusa. Assimilar incoherències, dificultats, propòsits, desitjos, aïllaments, vincles, incerteses, preferències, passions o afliccions. Comprometre’s a arriscar per necessitat, temptejar l’atzar, apreciar el més fugaç i el més perdurable, experimentar amb la vitalitat que ens empeny.
Cercar amb la forma, el color, la llum, el pla, la geometria, l’abstracció, la línia, la composició, la capacitat de produir sensacions, conquistar al testimoni visual i deixar-li una empremta que si més no hagi recorregut totes les parts del seu cos i se l’emporti a les profunditats del seu ser i de la seva experiència.



.


Jan Monclús - Actes no protocolaris

PINTURA
Aquesta obra forma part d’una sèrie en procés en que intervinc directament sobre imatges de l’àlbum familiar i n’altero el contingut. Mitjançant la supressió d’elements que considero secundaris, o bé emfatitzant-ne d’altres, el meu treball s’articula entorn la revisió de la imatge fotogràfica i la seva incidència en el camp pictòric. 
Si bé en un principi, aquesta relació entre pintura i fons fotogràfic es feia més evident, últimament intento dirigir el meu treball cap a un terreny més pictòric, utilitzant la imatge fotogràfica més com a font d’idees que com a base del treball.














 


Kika Moragues Piràmide infinita


ESCULTURA
La descontextualització d’una imatge ens evoca a noves realitats. Les formes humanes neixen amb una història i amb ella una mateixa proporció per tots. Les formes de vida s’obliden al treure-les del seu context natural i fem amb elles reinterpretacions tant formals com estètiques. El mode de veure el nou objecte afecta també la forma d’interpretar-lo.
El nas, sota el punt de vista psicoanalític, és menys important que algunes de les altres parts de la anatomia humana, però és un símbol sexual, per la seva protuberància en la línea mitja i, a més, és un òrgan secretor. El nas, doncs, és un símbol fàl•lic masculí. Per això les reinterpretacions de parts humanes són el que fa interessant la composició anatòmica.



.


Carles Piera - La cornucòpia des histoires

ESCULTURA

En aquesta sèrie d’escultures, realitzades mitjançant una tècnica mixta d’assemblatge, collage i modelat l’escultura contemporània pren un nou carisma reflexiu. Cinc peces correlatives es disposen sobre marcs metàl•lics que defineixen cinc finestres obertes a cinc idees i interpretacions diferents que ens descriuen al llarg de la historia, d’una manera màgica, poètica, detrítica, analítica i cruel.
Les nostres pors, els nostres actes i les nostres ambicions s’entrecreuen accidentadament en l’espai. Un món trist i vell que es defineix en secret en algun racó oblidat que mor en solitud.

  


Raquel Rappini - El chiringuito de Dios

FOTOGRAFIA
El projecte que us presento és una seqüència muda que pretén donar veu a aquells que dia rere dia pateixen del silenci institucionalitzat.
La societat d’avui dia i el seu funcionament tenen unes conseqüències no visibles per tots, en alguns casos suposa la marginació, tant a nivell personal com social, trasbalsant la vida d’algunes persones. Des del fet de no rebre resposta alguna de les ofertes de feina per internet, que no soni el mòbil sent la família en setmanes, o de que fins i tot tu m’abaixis la mirada pel carrer. Tot i aquesta situació, de les persones surt una tendència cap a la millora, tant personal com també social. És la història d’un grup d’ex-presidiaris, que des de l’aïllament que avui dia suposa haver estat empresonat, treballen al vell mig del Raval per alimentar d’altres que alhora també tenen dificultats diverses.

.


Javier Rubin - Típicos tópicos

IL·LUSTRACIÓ
Porto temps reflexionant sobre els objectius que són marcats en la societat per fer que ens sentim realitats. L’arribar a independitzar-nos, trobar feina, enamorar-nos, tenir fills, arribar a ser feliços…són idees tan banals que arriben a obsessionar-nos. Vivim en societats en les que tenim tan establerts aquests objectius que arribem a organitzar-nos la vida al voltant d’aquests, sentint-nos incomplets si no aconseguim obtenir aquestes finalitats.
Amb les meves il•lustracions tracto de buscar una representació creativa a una sèrie de fets que defineixen les nostres vides, parodiant aquestes idees i creant així imatges de “els típics tòpics”.
 


Esteban Rubira - Bateria de cuina

INSTAL·LACIÓ
Qui ha dit que la cuina es avorrida?
Bateria de cuina es una instal•lació on es dona vida activa a una singular orquestra formada per estris de cuina, on elements tan comuns com unes olles, una cafetera o els fogons amb les llums, aconsegueixen crear un sorprenent efecte quan comencen a tocar percussió al ritme de les cançons que van sonant per la ràdio.
S’ha intentat jugar amb el so característic que tots coneixem de la cafetera quan es tanca la tapa i mantenir les propietats acústiques de les olles, així com fer sincronies de llum amb els fogons i la sintonització de emissores de la ràdio.
Aquest projecte neix de la experimentació amb la intenció de crear un autòmat per utilitzar-lo com a instrument de percussió, realitzat amb una placa electrònica Arduino controlada per ordinador.


.

L’edició d’enguany del Setba Jove compta amb una nova disciplina, la música, i en aquesta categoria un artista que, a diferència de la resta, no prové de l’Stripart.

Pere Vilanova és un jove cantautor que actuarà a Setba el proper 24 d’octubre a les 20h, interpretant les cançons del seu darrer disc ‘Una Magrana d’Astres’ (Curbet Edicions, Girona 2011). Aquest tercer treball és una antològica del poeta contemporani català Carles Duarte del qual Pere Vilanova ha musicat una tria de poemes prèviament publicats, així com dos textos inèdits. Un disc que proposa una odissea musical que va des del folk més íntim al rock més fosc.
www.perevilanova.cat

La mostra es podrà visitar fins al 9 de novembre.