Josep Serra presenta l'exposició "Gest"

L'artista Josep Serra mostra, sota el títol "Gest", una desena de pintures que es poden veure a la Sala Llimona de Setba fins el 30 d'abril

"En Josep Serra mira serenament l’espai en blanc al que s’enfronta. És una mirada de repte i alhora de complicitat. El pinzell sembla expectant en la seva mà. De cop i volta el gest vola, i amb intencionalitat i fermesa, però alhora amb un caire dúctil i amorós, la pintura trenca la virginitat de l’espai i estableix una dinàmica d’espais, volums, equilibris, i fins i tot colors, que regirà el desenvolupament del treball artístic del creador.

Convençut, com en Jackson Pollock, mite inabastable, que la font primordial de l’art està en l’esser subjectiu de l’artista, l’autor confia en els seus automatismes creatius, però alhora marca uns ritmes, unes cadències, a les que sembla sotmès per la creació. Ara cal deturar-se per deixar sedimentar el concepte i veure noves vies de sortida. Ara, en canvi, convé un ritme frenètic en el que les pinzellades colpegen l’espai i, de manera que sembla casual però que certament és reflexivament cercada, estableixen un concert d’impactes que van molt més enllà de la complaença visual, a la recerca del “jo” més interior.

Josep Serra no és un nouvingut en això de l’art. La figuració i el realisme el van portar en evolució per camins més subjugants com el realisme màgic i el surrealisme, per desembocar després de l’eliminació total de l’anècdota, per uns camins ben propers a aquells que podríem etiquetar com d’un expressionisme abstracte. En ells, l’autor en la seva nuesa explicita els seus plaers, neguits , angoixes , necessitats... Ho fa en una recerca constant d’expressió de les seves sensacions, que sap compartir en bona part amb aquells que en la contemplació dels seus treballs es veuran reflectits.

Ho fa amb empenta i amb ductilitat. Amb la força de la intenció que no està pas enfrontada al poder de la sensibilitat. Ho fa amb la capacitat tècnica que li permet expressar plàsticament les seves emocions i sensibilitats, però alhora sabent que sols en la comunicació amb l’espectador aconseguirà veure reeixit el seu treball.

Ho fa principalment amb l’honestedat per bandera - estri massa vegades difícil de trobar en aquests camps i moments -, per cridar de manera ben potent que a fi de comptes les emocions, els sentiments, la vida en una paraula, no es tan diferent entre uns i altres, i menys encara entre creadors i receptors.

Només entregant-se completament al mitjà pictòric és possible trobar-se a un mateix i trobar l’estil propi (Robert Motherwell). Josep Serra està en aquest camí, el de la sinceritat personal, que amanida amb una qualitat tècnica, conceptual i creativa més que respectable. Ens permet gaudir d’una obra que depassa amplament la simple aparença de la senzillesa per assolir el caràcter de tot aquell treball digne de ser pres molt en consideració."

Pere Pascual, crític d’art. Mataró, febrer de 2010