II Trobada del cicle 'Empres que sumen +'

Empreses que sumen + celebra la segona trobada, a la seu de la Fundació Setba, amb una molt bona acollida per part dels assistents nous i d’altres que segueixen recolzant el cicle.

Dijous passat, 21 de juny, es va celebrar la segona trobada del Cicle ‘Empreses que sumen +’. Sara Jaurrieta, presidenta del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, va inaugurar els parlaments enaltint la importància de les empreses que fomenten els valors socials. Va reconèixer que, encara que pugui semblar paradoxal, aquestes empreses tenen ara més futur que mai, que cada vegada hi ha més sensibilitat i ganes de dur a terme iniciatives que contemplin o se sostinguin en el social i que es tracta d’una perspectiva realment esperançadora.

Per part seva, Joan Oliveras, president de l’Associació d’amics, veïns i comerciants de la Rambla, coorganitzadora de l’acte juntament amb la Fundació Setba, va descriure el cicle com un acte contracultural, i original alhora, sostenint la seva tesi en l’esperança que la cultura de la suma s’afermi. 


L'esperit de col·laboració està aflorant, així com sinergies molt interessants, però aquesta forma de treballar i de veure les coses encara s'ha de consolidar.

La primera ponència va ser a càrrec de Josep Maria Canyelles, fundador de l'empresa Responsabilitat Global. La primera dada que va donar, no poc sorprenent, va ser que la majoria d'empreses socialment responsables són PIMES, no pas grans corporacions. Una dada sorprenent, tenint en compte que les grans empreses compten amb més recursos per desenvolupar i dur a terme iniciatives de responsabilitat social. 

J. M. Canyelles va explicar el cas d'una botiga de llaminadures a Mataró, que s'ha convertit en un referent a la ciutat i fins i tot a la comarca. El seu amo té a l’espai bombetes de baix consum, classifica les llaminadures segons si tenen o no sucre, n’ofereix gran varietat d’aptes per a celíacs, les etiqueta segons el país d'origen, disposa d’un assortiment de dolços per a banquets de noces en el qual s’hi troben les figures de nuvis que coronen els pastissos en totes les seves formes i possibilitats segons les diverses orientacions sexuals. 
Una petita botiga de llaminadures, un exemple impecable de RSC.

Durant la seva ponència, J. M. Canyelles també va explicar el cas d'un taxista que va conèixer personalment i que va ser el primer en Espanya que va disposar de wifi en el seu vehicle. A més d'això, i pel fet de realitzar trajectes bastant llargs, posava a la disposició dels clients un ordinador portàtil, carregadors per a totes les marques de mòbil, una petita impressora... Es preocupava per la sostenibilitat i intentava fer el possible per contaminar el mínim. Li va explicar a Josep Maria Canyelles, durant un viatge, que creia necessari canviar la imatge que tenia el món del taxi, que volia fer extensiva la seva inquietud, almenys al territori per on es movia. 


Sense saber-ho, aquell taxista estava descrivint i forjant les bases del que es coneix com a territori socialment responsable. 

Canyelles va afirmar que és necessari que les empreses, siguin de la mida que siguin, aprenguin a gestionar la responsabilitat social en un procés de millora contínua, que permeti convertir el territori on es troben en una zona socialment responsable i que aquest sigui un tribut del mateix espai.

Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona, va explicar que el museu col·labora, des de fa molts anys, en projectes de RSC amb diverses entitats del barri. Una d'elles és Impulsem.

El 2007, el MMB va tenir un problema amb la gestió del restaurant i arran d’aquest, es va plantejar la possibilitat d'anar més enllà amb el servei i vincular-ho al propi barri. Així va néixer NORAI, un projecte cultural i de responsabilitat social, que pretén situar la gastronomia marítima com un element fonamental del projecte museístic del MMB, a més de ser una eina per facilitar la integració de persones amb dificultats d'inserció social i laboral.

Fina Garcia, directora de la Cooperativa NORAI - Raval SCCL, va exposar les dificultats que va tenir la iniciativa durant el procés de gestació. Un dels principals problemes va ser que el pressupost incial era nul. Així, NORAI s'ha forjat gràcies a l'esforç i la confiança de moltes persones i entitats. Havia de ser, i és, una proposta econòmicament sostenible, encara que no deixi marge de benefici.

Ara, NORAI és un projecte consolidat que vincula molts agents del mateix territori, creant sinergies molt positives i un equilibri a la zona. Els proveïdors són del Raval, les escoles de música de la zona s'han implicat i vénen a tocar música en viu a petició dels clients, fins i tot s'està elaborant un flyer per distribuir entre els clients, que defineix una ruta per donar a conèixer els restaurants de la zona. 

Al final de la trobada i després d'un llarg debat, J. M Canyelles va deixar una reflexió a l'aire i va plantejar un repte de futur: aprendre a crear valor compartit, tant econòmic com social.

La propera trobada del cicle ‘Empreses que sumen +’ tindrà lloc el 18 d'octubre.