'Anatomia d'un assassinat' és la proposta de Pep Camps que consta d'escultura i de dibuixos. L'exposició es podrà veure del 23 de febrer, dia de la inauguració a les 20h, al 31 de març.
El títol, suggerent i directe, fa referència a la voluntat artística que tenen les obres que recull la mostra, en paraules de l’autor “fer veure una colla de problemàtiques que perduren en el temps i segueixen existint per a terror i misèria dels humans”. Pep Camps vol amb aquesta exposició fer una denúncia personal contra la injustícia humana enfrontant transversalment temàtiques de la història antiga portades a l’actualitat per la seva vigència com la violència de gènere i domèstica, la pena de mort, el terrorisme, el patiment, etc.
Escultures de fusta de cedre
A l’apartat d’escultura, format per 5 peces de grans dimensions, hi cobra importància l’univers plàstic i els elements orgànics i de treball. Les escultures estan realitzades amb fusta de cedre originària de l’Atles i estan configurades en un sol tronc sense encolats ni afegits amb la tècnica de la talla directa. De nou els referents conceptuals són fets històrics com la pena de mort, amb les obres “Roi decapité” o “Reine decapité”, o la qüestió de la violència de gènere, històrica i actualment una realitat. Una de les escultures expressa aquesta xacra de manera punyent amb la configuració de la fusta com un fragment d’un torç de dona alçat sobre una columna de caire dòrica, expressant el patiment amb les cames juntes i doblegades.
Reinterpretació de símbols com a referents
D’altra banda, a l’apartat de dibuixos, amb 10 obres, Camps desenvolupa tot un procés reflexiu pres de la història i de la memòria personal amb referents de la història de l’art. Dels referents Camps en pren tant la seva temàtica com l’estil, la simbologia, els codis i els llenguatges artístics. Entre ells destaquen Francisco de Goya i Joan Miró, del que reinterpreta els tres símbols dels tres quadres anomenats “L’esperança del condemnat a mort I, II i III” (1974) dedicats a Salvador Puig Antich, condemnat a mort pel franquisme. De Goya s’inspira en el gravat “Mujer maltratada con un bastón” (1769).
Eines d’artista
La unió d’objectes és el tercer mètode de treball, al que Camps anomena “eines d’artista”. En les 6 composicions, que giren al voltant de les mateixes idees de la mostra, utilitza objectes del seu entorn de treball amb les que conviu diàriament i que esdevenen la seva font d’inspiració. Al posar-los en conjunt, els objectes perden el seu sentit propi per assumir-ne un de nou, descontextualitzats del seu referent principal per a passar a esdevenir una altra cosa.
Pep Camps
És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té estudis addicionals a l’Escola Oficial d’Arts i Oficis ‘La Llotja’ de la Diputació de Barcelona. Ha participat a nombroses exposicions col·lectives i individuals arreu Catalunya, Espanya i Itàlia. Entre les més destacades hi trobem les mostres individuals a Roma i Turí (1996, 1997); la exposició a la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català (2000); la instal·lació individual Borns al Convent de St. Agustí
(Ajuntament de Barcelona, 2005) o la participació al mateix espai del Convent de Sant Agustí a la col·lectiva de pintura i dibuix “Lapsus” (2009).
El títol, suggerent i directe, fa referència a la voluntat artística que tenen les obres que recull la mostra, en paraules de l’autor “fer veure una colla de problemàtiques que perduren en el temps i segueixen existint per a terror i misèria dels humans”. Pep Camps vol amb aquesta exposició fer una denúncia personal contra la injustícia humana enfrontant transversalment temàtiques de la història antiga portades a l’actualitat per la seva vigència com la violència de gènere i domèstica, la pena de mort, el terrorisme, el patiment, etc.
Escultures de fusta de cedre
A l’apartat d’escultura, format per 5 peces de grans dimensions, hi cobra importància l’univers plàstic i els elements orgànics i de treball. Les escultures estan realitzades amb fusta de cedre originària de l’Atles i estan configurades en un sol tronc sense encolats ni afegits amb la tècnica de la talla directa. De nou els referents conceptuals són fets històrics com la pena de mort, amb les obres “Roi decapité” o “Reine decapité”, o la qüestió de la violència de gènere, històrica i actualment una realitat. Una de les escultures expressa aquesta xacra de manera punyent amb la configuració de la fusta com un fragment d’un torç de dona alçat sobre una columna de caire dòrica, expressant el patiment amb les cames juntes i doblegades.
Reinterpretació de símbols com a referents
D’altra banda, a l’apartat de dibuixos, amb 10 obres, Camps desenvolupa tot un procés reflexiu pres de la història i de la memòria personal amb referents de la història de l’art. Dels referents Camps en pren tant la seva temàtica com l’estil, la simbologia, els codis i els llenguatges artístics. Entre ells destaquen Francisco de Goya i Joan Miró, del que reinterpreta els tres símbols dels tres quadres anomenats “L’esperança del condemnat a mort I, II i III” (1974) dedicats a Salvador Puig Antich, condemnat a mort pel franquisme. De Goya s’inspira en el gravat “Mujer maltratada con un bastón” (1769).
Eines d’artista
La unió d’objectes és el tercer mètode de treball, al que Camps anomena “eines d’artista”. En les 6 composicions, que giren al voltant de les mateixes idees de la mostra, utilitza objectes del seu entorn de treball amb les que conviu diàriament i que esdevenen la seva font d’inspiració. Al posar-los en conjunt, els objectes perden el seu sentit propi per assumir-ne un de nou, descontextualitzats del seu referent principal per a passar a esdevenir una altra cosa.
Pep Camps
És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té estudis addicionals a l’Escola Oficial d’Arts i Oficis ‘La Llotja’ de la Diputació de Barcelona. Ha participat a nombroses exposicions col·lectives i individuals arreu Catalunya, Espanya i Itàlia. Entre les més destacades hi trobem les mostres individuals a Roma i Turí (1996, 1997); la exposició a la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català (2000); la instal·lació individual Borns al Convent de St. Agustí
(Ajuntament de Barcelona, 2005) o la participació al mateix espai del Convent de Sant Agustí a la col·lectiva de pintura i dibuix “Lapsus” (2009).
Plaça Reial , 10 - 1r 2a
08002 Barcelona
Tel. 934 813 696
08002 Barcelona
Tel. 934 813 696
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada