18 de desembre 2009

Ponència de Carles Cugat a la Iª Jornada de 'La Vida de l'Empresari és Puta'



El talent com a mètode per sortir de l'actual mediocritat creativa

La crisi actual finalitza el cicle del Renaixement

Començarem fent una breu anàlisi d’aquest cicle per buscar les característiques del que anem a iniciar ara.
Al final dels cicles històrics es produeixen grans crisis, que a més solen ser la caricatura del cicle que finalitza. La crisi del cicle de “l’Edat Mitjana” va donar pas al renaixement. Va ser perfectament descrita per Umberto Eco a “En el nom de la rosa”. Es va passar d’un món espiritual, religiós i misteriós dominat per una minoria a un altre món en el que l’home era el centre i mesura de l’univers.
Personalment crec que “La Capella Sixtina” (Miquel Àngel) és, per damunt de tot, una exaltació del món de la carn per sobre de l’esperit.
Amb “l’Enciclopedisme”, durant la segona part d’aquest cicle (segle XVIII), la intel·ligència va passar a ser el centre en lloc de l’home.
El món Grec, el Renaixement i l’Enciclopedisme són els tres moments màgics del món occidental. Esperem que el que ens toca a nosaltres encetar ho sigui també.

Característiques positives del Renaixement
El concepte d’artista no existia.
Els que es dedicaven a les arts eren artesans, que s’agrupaven en gremis i tenien el tallers organitzats amb mestres i aprenents. Aquest sistema afavoriria al corporativisme i a la pluridisciplinaritat.
Els Mediccis a Florència i els Dogos a Venècia eren l’equivalent a la burgesia i a l’empresariat actual. A través d’ells es va organitzar una nova societat amb una estètica nova i un respecte per l’home en el concepte més mundà.

Característiques negatives del Renaixement
A la meitat del segle XVI s’emmarca el quadre, aquest senzill fet desencadenarà una nova situació que durarà fins ara: l’aparició de l’artista i tot el que això comporta.
Les pintures i escultures, al Romànic i al Gòtic, estaven integrades en les parets formant un conjunt; al deixar la paret deixan de ser un conjunt per passar a ser una obra individual d’autor.
S’ha creat l’Art com a objecte de consum i amb valor econòmic.
Es crea una nova classe: els “Artistes”, que s’adjudiquen la creació (poder místic de crear) i converteixen l’art en individualista i mono-disciplinar.

L’ENCICLOPEDISME
Característiques positives:
S’impulsen cap endavant totes les ciències, tecnologia i investigació fent possible el segle XX.
Fa i desfà tot el pensament econòmic i polític dels segles XIX-XX.(Hengels, Freud, Marx, Sartre, Levi Estrauss, Mac Luham)
Socialisme, comunisme, capitalisme, consumisme, mitjans de comunicació, ....
Característiques negatives:
Pèrdua gradual del sentits enfront a l’intel·lecte. Cantem menys, olorem menys.
El poder creador se’l van apropiar els artistes i polítics.
El paper del empresaris decau pel que fa a la força social i estatal. Els empresaris catalans de 1850 són el motor principal de la seva societat. Són com els Mediccis i no tenen cap vergonya d’explicar-ho. Al 1950 aquesta situació ja s’havia invertit.
Al segle XXI només queda com a sistema el Capitalisme que, lògicament, l’hem de replantejar. Es produeix l’estratificació social.

CAP A UNA SOLUCIÓ
Analitzant els avantatges i els inconvenients del segle podem treure les següents conclusions que ens poden portar les possibles solucions:

1. Apostar pel talent enfront de la creació.

2. Cultivar el món del sentits.

3. Ser pluridisciplinars.

El talent com a mètode per sortir de l’actual mediocritat creativa

La paraula creació ve del concepte crear, que és un fet no controlable ni mesurable que no necessita ser ensenyat. Es gairebé com un do diví.

El seu concepte tan elàstic permet, als qui es diuen creadors, fer un club tancat d’artistes i polítics enfront de la resta dels no creadors. S’implanta la dictadura del creador.

La paraula talent me la va valorar Adolfo Marsillach; per a ell era una paraula en desús però amb sons profunds i antics. Podria venir del grec “talantai” i del llatí “talentu” (moneda greco-romana) o també podria tenir el seu origen en la “paràbola dels talents” del Nou Testament.

Interpretació actual de la paraula Talent:

- Intel·ligència

- Capacitat intel·lectual

- Actitud per al desenvolupament d’una ocupació o per a la realització d’una cosa


L’home amb talent és el que utilitza apropiadament els seus sentits (ensinistrats al màxim) i troba noves formulacions per a antics o nous problemes i els soluciona amb els mitjans que té en el seu moment.

Talent enfront de la creació: El talent és una facultat de la intel·ligència i per tant és estudiable i mesurable en aquest moment i, a més a més, la pot cultivar qualsevol persona. No com la creació que és un do misteriós i inassolible per la majoria.

Charles Darwin: “...sempre he sostingut que, excepte els ximples, els homes no es diferencien majoritàriament en quant a intel·lecte, i solament es distingeixen pel grau d'afany i constància que posen en el seu treball”

Bibliografia: Títol: “Las claves del Talento”

Autor: Dan Coyle

Editorial: Zenith

Formació de camins a la mielina:

Aristòteles: “L’excel·lència és un hàbit”

La ciència actual ha descobert el paper de la mielina en quant a que elabora, mitjançant la repetició, camins segurs i ràpids de transmissió de les ordres nervioses. Al ser un fet objectiu és comprovable científicament i a més, es pot metoditzar el seu desenvolupament.

Samuel Beckett: “Dóna igual. Prova altra vegada. Fracassa altra vegada. Fracassa millor”

En un experiment es gravava en vídeo a una nena amb poques facultats aprenent a tocar el flabiol. De cop, un dia, deixa de parar-se en cada error i comença a fer cicles sencers sense parar en cada error. En 9 minuts la nena aconsegueix el que normalment trigava dos mesos a fer. Això fa pensar en la importància de la repetició i la visió de conjunt.

W. B. Yeats: “L'educació no és omplir la galleda, sinó encendre el foc”

Analitzant el comportament intel·lectual humà sota aquest punt de vista aconseguim la democratització de la intel·ligència i tornem a una situació pràcticament pre-renaixentista.

El creador amb talent és l’artesà amb l’habilitat d’afinar els sentits de l’home i ampliar els seus llindars de percepció.

L’empresari amb talent és l’artesà que es dedica, mitjançant el seu treball, a organitzar les societats i els seus mitjans de producció per poder satisfer les lògiques necessitats del moment.

Cultivar el món dels sentits

Leonardo Da Vinci: “tot el saber humà ens entra a través dels sentits”

Aquesta frase és un cop a la hipervaloració del domini de la ment sobre la matèria. En el moment en el que estem hem de tornar al món dels sentits a través del coneixement del treball fet pels “artesans-artistes”.

Jaume Sisa: “penetrar la realitat”

La definició d’en Jaume de l’artista és la d’explorar els límits dels sentits per aconseguir que l’home pugui estar per davant en el coneixement de la realitat del món. Ser més feliç, que no té res a veure amb no ser artista.

L’home amb talent empresarial també necessita ampliar els seus sentits per arribar més lluny en el seu tarannà.

La plurisdisciplinaritat

L’home amb talent necessita la visió conjunta i ho aconsegueix amb la pluridisciplinaritat.

Encara que és motiu suficient d’altra conferència, és interessant estudiar el treball fet per gent de Tarragona a l’òpera “Roses de gos” (Didos i Eneas). Sota aquest punt de vista veuríem totes les possibilitats d’aquest tema.

Per acabar: a Tarragona estem preparant el local “l’Alternativa”, que vol situar-se a la frontera del segle. Us llegiré el final del manifest de la seva constitució que es pot aplicar aquí també com una forma d’afrontar aquest futur canvi de cicle.

- La “Alternativa” quiere ser; lo que pudo ser y no ha sido.

- La “Alternativa” no quiere ser más de lo que ya hay.

- Con ella reviviremos aquellas mañanas…….cuando:

- El aire olía a pan tierno.

- El tiempo estaba por inventar.

- …y andábamos a ciegas.

- Esa es la única manera de avanzar:

- Cuando cada paso puede ser; o bueno o malo.

- Y no lo sabemos porque los estamos inventando.

- Y tan solo estamos seguros de que el camino es nuestro.

- Y preferimos este riesgo, a la seguridad que da el explicar lo

que “no se debe de hacer”.


Barcelona, desembre 2009

Carles Cugat

Plaça Reial , 10 - 1r 2a
08002 Barcelona
Tel. 934 813 696