Dues sales d'art, de conceptes ben diferenciats, exhibeixen obra de valors emergents. SETBA ZONA D’ART aposta per exposar una cuidada selecció d'artistes que mostra bones dosi d'imaginació, i la cerca constant de la creativitat; en canvi La Sala Parés amb ART 30 2012 ofereix una mostra discutible quant a innovació, temàtica i tècnica.
L'art no hauria de tenir limitacions d'edat. La creativitat no pot circumscriure's a les fronteres del domini biològic, doncs si bé la joventut és vigor, energia i bogeria, la maduresa o fins i tot la vellesa és experiència, perspectiva en el temps i sagacitat en els plantejaments.
No obstant això, és habitual que les galeries d'art organitzien col·lectives on els joves són protagonistes, amb la finalitat de facilitar una sortida tant expositiva com comercial a la ingent gosadia creativa de qualsevol jove artista. I si bé és cert que, com s'ha dit anteriorment, l'art no pot estar encotillat per l'edat, també és sabut que els artistes joves han d'obrir-se un camí, i els que estan en la maduresa ja ha caminat per aquest passatge de la vida.
Dues sales d'art, de conceptes ben diferenciats, exhibeixen obra de valors emergents. SETBA ZONA D’ART aposta en la seva Setba Jove per exposar un conjunt de peces que abasten des de la pintura abstracta, la il·lustració, la instal·lació, l'artesania, la fotografia o l'escultura, i on una cuidada selecció d'artistes que mostra bones dosi d'imaginació, i la cerca constant de la creativitat, que després de les avantguardes del segle XX pot semblar una quimera, però que en SETBA JOVE es fa realitat.
La mostra multidisciplinar Setba Jove compleix aquest 2012 cinc anys, procedent de Setba Zona d'Art, que des de l'any 2008 és mecenes d'artistes emergents, dedicant per això el principi de temporada a la seva projección. La iniciativa s'emmarca en un dels elementos principals de la filosofia de Setba, que és donar l'oportunitat d'apropar l'obra dels joves talents al públic, transformant l'espai expositiu en aparador per als artistes.
A Setba Jove 2012, 14 són els artistes que participen a la mostra: Paula Alonso, Mònica Campoy,Carmen Carrasco, Helena Costa, Eloi Costilludo, Catalina Cueto, Sònia Ferré, Jan Monclús, Kika Moragues, Carles Piera, Raquel Rappini, Javier Rubín, Esteve Rubira i Pere Vilanova.
Destaca sense cap dubte, l'obra de Carles Piera amb la seva La cornucòpia des histoires i Gorgona, realitzades en tècnica mixta sobre metacrilat i fusta respectivament. Fugint de la tradició de materials i conceptes més artístics, aquest jove creador introdueix l'espectador en l'artesania, per expressar molt singularment, idees i plantejaments realitzats mitjançant una tècnica mixta d'assemblatge, collage i modelatge, per la qual cosa l'escultura contemporània pren un nou carisma reflexiu, induït pel tractament amb caràcter de manualitat de l'obra, exhibint una particular “lluminositat” quant a pors, actes, ambicions, que l'ésser humà ha anat conreant al llarg de la història, no eximeix de màgia i poesia. Un món trist i vell que es defineix en secret en algun racó oblidat que mor en solitud, tal com també expressa la seva Gorgona, l'enfonsament d'una societat en un mar del futur, fosc i incert.
Paula Alonso presenta Palafits urbans, una ciutat impossible, un submon urbà, que atreu l'atenció de l'espectador tant pel seu muntatge, com per la seva aparent debilitat. Mònica Campoy amb el seu Facedog introdueix fotogràficament a l'espectador en el caràcter d'un gos, i en la seva particular visió món interior del mateix, a l'exclusiu món dels animals de companyia, desconegut en realitat per a l'ésser humà. Carmen Carrasco amb el seu gravat Visió binocular, demostra un gran domini de la tècnica, i una visió del paisatge al natural, a través d'un cuadriplic, amb un interessant i curiós plantejament estètic.
Les instal·lacions són a càrrec d'Eloi Costilludo i Helena Costa – WALLeHD i Esteban Rubira - Bateria de cuina. En la primera es pretén crear un embolcall de brunzit electromecànic que ens indueix a la reflexió sobre la dualitat de la memòria, gràcies a una video-instal·lació de 5”10’ de durada, composta d'una estructura monolítica de 68 discos durs, alimentats d'energia. Una obra efímera visualment suggeridora i mentalment atractiva que no deixa indiferent a l'espectador, mentre que amb Bateria de cuina és una instal·lació on es dóna vida activa a una singular orquestra formada per utensilis de cuina, on elements tan comuns com unes olles, una cafetera o els fogons amb les llums, aconsegueixen crear un sorprenent efecte quan comencen a tocar percussió al ritme de les cançons que van sonant per la ràdio.
La pintura és a càrrec de Sònia Ferré - Song of RT i de Jan Monclús – Actes no protocolaris.
Ferré destaca per una irradiant abstracció, amb aparent domini cromàtic, però són les formes geomètriques, plasmades amb una perspectiva d'altura, que donen una visió abigarrada, densa i gairebé descontrolada de l'obra, i fins i tot inherent. Jan Monclús, per la seva banda, ofereix una figuració ectoplàsmica, com si de perfils fantasmagòrics es tractés. Una visió que indueix a intentar descobrir les ombres que emboliquen l'ésser humà.
Pel que fa a la fotografia, els artistes escollits mereixen especial atenció pels conceptes i temàtiques utilitzats: Catalina Cueto amb el seu Ser/fer o Raquel Rappinni amb el seu Chiringuito de Dios, mostren una obra crítica amb la societat actual, que relega l'individu a una massa desorientada, desil·lusionada, sense perspectiva, però que obliga a una competitivitat mecanitzada, a una deshumanització constant i amb prou feines perceptible, on les humanitats queden esclavitzades a la pura subsistència. Material gràfic realitzat amb qualitat, i amb un sentit estètic cuidat, i sense cap tipus de confusió en la temàtica.
Finalment, Kika Moragues presenta l'escultura estèticament de concepte clàssic, d'un nas humà, sota la visió d'objecte fàl·lic masculí, en tractar-se d'una protuberància i d'òrgan secretor. Una re-interpretació curiosa i que sens dubte convida a la reflexió.
SETBA ZONA D’ART, sense amb prou feines patrocini institucional, i a través d'un mecenatge privat i comercial, aposta per una exposició d'obra jove oberta, amb diversitat de directrius, sempre amb plantejaments arriscats, innovadors i alguns molt atrevits, sota els principis de qualitat, creativitat i transformació.
Marta Teixidó
Crítica d'art
