21 de setembre 2012

Natura ésCultura


Projecte artístic i social vinculat a la naturalesa, que es durà a terme a finals de setembre i principis d'octubre de 2012 amb la col·laboració de CACiS i Susoespai.




El projecte ‘Natura ésCultura’ recull els tres pilars fundacionals i objectius de la Fundació Setba, ja que es tracta d’una activitat artística –liderada per l’escultora canadenca Sharon Kallis– adreçada a persones que conviuen amb malalties mentals i amb dues finalitats, l’una artística i l’altra de preservació del bosc de l’entorn de CACiS, el centre on es realitzarà l’activitat. És, per tant, un projecte 100% Fundació Setba.

Barraca de Vinya, instal·lació de Sharon Kallis

En aquest projecte la Fundació col•labora amb CACiS (Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat), que cedeix les seves instal•lacions de Carders per a la realització del taller, i amb SUSOESPAI, associació dedicada a la creació artística i la salut mental.
L’activitat la faran dos grups de 10 persones cadascun (tots ells són persones que conviuen amb malalties mentals) acompanyats per Fina Alert, educadora de SUSOESPAI. El primer torn tindrà lloc des del 25 fins al 28 de setembre i el segon des del 2 fins al 5 d’octubre.
En primer lloc, el grup i l’artista netejaran el sotabosc que amb la sequera d’enguany posa en perill tota la zona, en recolliran les plantes i tiges més seques i faran amb elles una escultura. Sharon Kallis es defineix com a artista de la natura i tots els seus projectes giren en torn del medi ambient.
El cineasta Daniel Ferrer, que habitualment treballa amb Ventura Pons, enregistrarà l’activitat i la Fundació Setba produirà un documental sobre aquesta experiència que es duu a terme per primera vegada enguany.
El projecte comporta: 

Treballar la convivència: entre ells, amb l’artista, el personal de SETBA, de CACiS i el vídeo artista que anirà enregistrant el projecte i el personal de Susoespai.

Treballar en equip, per anar més enllà de la pròpia individualitat. Compartir, coordinar-se, crear consciència de grup i sumar esforços per assolir un objectiu comú.

Donar importància a la idea d’aprendre participant: la presa de decisions en les activitats requerirà d’un temps de diàleg i debat, per trencar la passivitat en què molts participants solen viure.



El fet d’estar situats en un mas en mig del bosc,permetrà submergir-se en aquest medi natural,viure-hi i viure’l amb els cinc sentits; percebreintensament el cicle natural (cicle solar, la nit,el clima, els sons…) i gaudir del silenci, deixantenrere els sorolls i l’estrès de la ciutat.
Paral·lelament a l’experiència amb l’artista, esportaran a terme tallers de pintura i escripturade la mà dels professionals del CACiS i deSusoespai.

14 de setembre 2012

SETBA JOVE 2012



La V edició del certamen Setba Jove dóna el tret de sortida a la temporada 2012-13


La mostra multidisciplinar Setba Jove compleix enguany cinc anys, com Setba Zona d’Art, que des de 2008 ha estat mecenes d’artistes emergents, dedicant el principi de temporada a la seva projecció. La iniciativa s’emmarca en un dels elements principals de la filosofia de Setba que és donar l’oportunitat d’apropar l’obra dels joves talents al públic. L’espai es transforma així en un aparador pels artistes.
En la darrera edició, la Fundació Setba va prendre les regnes del projecte Setba Jove, així enguany es consolida com a impulsora de joves promeses que, per cinquè any consecutiu, han trobat a la galeria de la Plaça Reial un espai on exposar les seves propostes.
L’edició d’enguany compta amb la participació de 14 artistes: Paula Alonso, Monica Campoy, Carmen Carrasco, Helena Costa, Eloi Costilludo, Catalina Cueto, Sonia Ferre, Jan Monclus, Kika Moragues, Carles Piera, Raquel Rappini, Javier Rubín, Esteban Rubira i Pere Vilanova.
Els artistes (menors de 30 anys) provenen, com en les darreres edicions, de la mostra Stripart que organitza el Centre Cívic del Guinardó i participen al Setba Jove amb projectes emmarcats en 6 disciplines diferents: escultura, gravat, pintura, fotografia, il•lustració, instal•lació i una novetat, la música.


Artistes i obres


Paula Alonso - Palafitos urbanos

ESCULTURA
Vuit petits edificis, en format maqueta, s’alcen sobre llargues varetes a mode de estilitzats palafits, com si els fonaments, arrels de les cases, s’allarguessin sortint de la terra i les aixequessin en l’aire convertint-les en talaies.
Som davant una ciutat impossible, un submón urbà que és la primera peça d’una sèrie d’instal•lacions escultòriques que, sota la idea general de “Imaginario urbano”, planteja nous paisatges de ciutats i pobles inexistents però somiats.
M’interessa l’habitabilitat de l’espai. Em fascina com l’arquitectura i la organització urbana de les diferents cultures refleteix la seva forma de vida. Una casa és sempre un espai contenidor de la vida, la intimitat i la família, una llar – refugi dins de la ciutat, on les cases funcionen com mòduls de repetició que s’articulen construint complexes estructures urbanes, ecosistemes humans on l’individu es dilueix dins de la multitud: pobles, barris, ciutats…

 


Mónica Campoy – Facedog

FOTOGRAFIA
L’eradicació total d’aspiradors, assecadors i altres electrodomèstics sorollosos. Jo també em vaig menjar les sabatilles del meu amo/a quan era un cadell.
M’encanten les teves carícies. Tancar gats en una fàbrica abandonada i jugar a Saw amb ells.
Fred Basset
Pèrdua immediata de la dignitat quan el veterinari et fica el termòmetre pel cul. A mi també em donen atacs epilèptics quan sento la paraula “passeig”.
John Grogan
Gossos de més de 20kg que es creuen chihuahues. Jo també he fet forats en el jardí en què es poden travessar continents. Una paparra!!! Treu-me-la!!!!! Treu-me-laaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!! Per l’assecat de llengua i ulls en treure el cap per la finestra d’un cotxe en marxa.








.

Carmen Carrasco - Visió binocular

GRAVAT
Em sembla interessant treballar el paisatge, però el paisatge com a no-lloc, és a dir, en aquells paisatges on regna l’oblit. Espais que per les circumstàncies que siguin, ja sigui perquè els transitem en condicions de rutina, perden la presencia davant les persones que ho veuen. Per això un dels meus objectius és extreure d’aquest procés de creació una mostra de treballs que plantegin l’espectador qüestions com aquestes. Ja que sota el meu punt de vista la gent acaba desconeixent. Per a mi és molt important l’observar, començant pel terreny que trepitgem fins l’aire que es respira. Aturar-nos a mirar cada detall.



.


Eloi Costilludo i Helena Costa - WALLeHD 

INSTAL•LACIÓ
WALLeHD és una vídeo instal•lació de 5' 10'’ de durada. Es compon d’una estructura monolítica de 68 discs durs alimentats d’energia. La carcassa d’acer vertical competeix amb la presència de l’espectador.
La instal•lació crea un embolcall de brunzit electromecànic que ens indueix a la reflexió sobre la dualitat de la memòria.
En l’estructura es projecten escenes quotidianes privades, lliures de drets, els autors de les quals han difós per la xarxa lliurement.
La intimitat personal és qüestionada davant la fredor, la velocitat i la potencialitat de les memòries digitals.
WALLeHD vol denunciar la progressiva desaparició dels suports analògics per l’ús massiu d’alló digital.



.


Catalina Cueto - Ser / Hacer

FOTOGRAFIA
La paraula individu, fa referència a quelcom que no pot ser dividit (etimològicament parlant ve del terme “indivís”), com una unitat elemental d’un sistema, però també, i per tant en la forma en què aquests elements es relacionen.
La frase cada ésser és un univers, fa referència als anhels, somnis i interessos, forjats per diferents vivències i les seves particulars formes d’assimilar.
La forma d’establir les relacions en un sistema que opera al voltant d’un acompliment social establert. Va limitant lentament les possibilitats de generar formes diferents d’exercir una determinada tasca, de crear diferents ocupacions.
El sistema econòmic es sustenta en la demanda, que implica una execució ràpida i eficaç, aconseguida a través de la mecanització d’individus en les diferents tasques. La problemàtica principal sorgeix quan això s’exerceix sense escrutar en les dissimilis costums, cultura, necessitats i anhels de cada ésser. El sistema social econòmic es torna una forma d’oprimir les diverses necessitats de cada ésser i la interacció entre individus es va limitant cada vegada més. La següent obra pretén aprofundir en aquests conceptes.



Sònia Ferré - Song of RT

PINTURA
Abundància. Artificial. Caos. Contrast. Diversitat. Geometria. Múltiple. Ordre. Orgànic. Plural. Pluralisme. Pluralitat. Progrés. Progressar. Cercar en les pròpies profunditats per entendre perquè es veuen les coses d’una o altra manera, perquè ens sedueix el que no ens refusa. Assimilar incoherències, dificultats, propòsits, desitjos, aïllaments, vincles, incerteses, preferències, passions o afliccions. Comprometre’s a arriscar per necessitat, temptejar l’atzar, apreciar el més fugaç i el més perdurable, experimentar amb la vitalitat que ens empeny.
Cercar amb la forma, el color, la llum, el pla, la geometria, l’abstracció, la línia, la composició, la capacitat de produir sensacions, conquistar al testimoni visual i deixar-li una empremta que si més no hagi recorregut totes les parts del seu cos i se l’emporti a les profunditats del seu ser i de la seva experiència.



.


Jan Monclús - Actes no protocolaris

PINTURA
Aquesta obra forma part d’una sèrie en procés en que intervinc directament sobre imatges de l’àlbum familiar i n’altero el contingut. Mitjançant la supressió d’elements que considero secundaris, o bé emfatitzant-ne d’altres, el meu treball s’articula entorn la revisió de la imatge fotogràfica i la seva incidència en el camp pictòric. 
Si bé en un principi, aquesta relació entre pintura i fons fotogràfic es feia més evident, últimament intento dirigir el meu treball cap a un terreny més pictòric, utilitzant la imatge fotogràfica més com a font d’idees que com a base del treball.














 


Kika Moragues - Piràmide infinita


ESCULTURA
La descontextualització d’una imatge ens evoca a noves realitats. Les formes humanes neixen amb una història i amb ella una mateixa proporció per tots. Les formes de vida s’obliden al treure-les del seu context natural i fem amb elles reinterpretacions tant formals com estètiques. El mode de veure el nou objecte afecta també la forma d’interpretar-lo.
El nas, sota el punt de vista psicoanalític, és menys important que algunes de les altres parts de la anatomia humana, però és un símbol sexual, per la seva protuberància en la línea mitja i, a més, és un òrgan secretor. El nas, doncs, és un símbol fàl•lic masculí. Per això les reinterpretacions de parts humanes són el que fa interessant la composició anatòmica.



.


Carles Piera - La cornucòpia des histoires

ESCULTURA

En aquesta sèrie d’escultures, realitzades mitjançant una tècnica mixta d’assemblatge, collage i modelat l’escultura contemporània pren un nou carisma reflexiu. Cinc peces correlatives es disposen sobre marcs metàl•lics que defineixen cinc finestres obertes a cinc idees i interpretacions diferents que ens descriuen al llarg de la historia, d’una manera màgica, poètica, detrítica, analítica i cruel.
Les nostres pors, els nostres actes i les nostres ambicions s’entrecreuen accidentadament en l’espai. Un món trist i vell que es defineix en secret en algun racó oblidat que mor en solitud.

  


Raquel Rappini - El chiringuito de Dios

FOTOGRAFIA
El projecte que us presento és una seqüència muda que pretén donar veu a aquells que dia rere dia pateixen del silenci institucionalitzat.
La societat d’avui dia i el seu funcionament tenen unes conseqüències no visibles per tots, en alguns casos suposa la marginació, tant a nivell personal com social, trasbalsant la vida d’algunes persones. Des del fet de no rebre resposta alguna de les ofertes de feina per internet, que no soni el mòbil sent la família en setmanes, o de que fins i tot tu m’abaixis la mirada pel carrer. Tot i aquesta situació, de les persones surt una tendència cap a la millora, tant personal com també social. És la història d’un grup d’ex-presidiaris, que des de l’aïllament que avui dia suposa haver estat empresonat, treballen al vell mig del Raval per alimentar d’altres que alhora també tenen dificultats diverses.

.


Javier Rubin - Típicos tópicos

IL·LUSTRACIÓ
Porto temps reflexionant sobre els objectius que són marcats en la societat per fer que ens sentim realitats. L’arribar a independitzar-nos, trobar feina, enamorar-nos, tenir fills, arribar a ser feliços…són idees tan banals que arriben a obsessionar-nos. Vivim en societats en les que tenim tan establerts aquests objectius que arribem a organitzar-nos la vida al voltant d’aquests, sentint-nos incomplets si no aconseguim obtenir aquestes finalitats.
Amb les meves il•lustracions tracto de buscar una representació creativa a una sèrie de fets que defineixen les nostres vides, parodiant aquestes idees i creant així imatges de “els típics tòpics”.
 


Esteban Rubira - Bateria de cuina

INSTAL·LACIÓ
Qui ha dit que la cuina es avorrida?
Bateria de cuina es una instal•lació on es dona vida activa a una singular orquestra formada per estris de cuina, on elements tan comuns com unes olles, una cafetera o els fogons amb les llums, aconsegueixen crear un sorprenent efecte quan comencen a tocar percussió al ritme de les cançons que van sonant per la ràdio.
S’ha intentat jugar amb el so característic que tots coneixem de la cafetera quan es tanca la tapa i mantenir les propietats acústiques de les olles, així com fer sincronies de llum amb els fogons i la sintonització de emissores de la ràdio.
Aquest projecte neix de la experimentació amb la intenció de crear un autòmat per utilitzar-lo com a instrument de percussió, realitzat amb una placa electrònica Arduino controlada per ordinador.


.

L’edició d’enguany del Setba Jove compta amb una nova disciplina, la música, i en aquesta categoria un artista que, a diferència de la resta, no prové de l’Stripart.

Pere Vilanova és un jove cantautor que actuarà a Setba el proper 24 d’octubre a les 20h, interpretant les cançons del seu darrer disc ‘Una Magrana d’Astres’ (Curbet Edicions, Girona 2011). Aquest tercer treball és una antològica del poeta contemporani català Carles Duarte del qual Pere Vilanova ha musicat una tria de poemes prèviament publicats, així com dos textos inèdits. Un disc que proposa una odissea musical que va des del folk més íntim al rock més fosc.
www.perevilanova.cat

La mostra es podrà visitar fins al 9 de novembre. 

12 de juliol 2012

ENTREGA DE PREMIS ‘El balcó de les arts 2012’



La Fundació Setba atorga avui dimarts 10 de juliol a les 20h, al Fòrum de l’FNAC El Triangle, els premis de la segona edició de ‘El balcó de les arts’, un certamen de pintura destinat a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament.

En aquesta edició, l’FNAC El Triangle col·labora amb la Fundació Setba cedint l’espai tant per a la presentació i entrega de premis del certamen, com per a l’exhibició de les 12 obres finalistes, que es podran veure a la segona planta del centre comercial, entre el 10 i el 21 de juliol de 2012.

Enguany, han estat 15 les entitats que han participat, amb un total de 160 obres presentades. El jurat, integrat per Pep Camps (artista), Carlos G. Vela (responsable programació cultural FNAC El Triangle), Núria Guinovart (artista), Raimon Maragall (galerista), Ricard Mas Peinado (crític d’art), Roser Odúber (artista i directora CACIS) i Cristina Sampere (directora projectes culturals Fundació Setba) ha seleccionat 12 obres, 9 de les quals finalistes i 3 premiades amb un curs d’art teràpia, material de Belles Arts per a l’artista, gentilesa de MIR, i una compensació econòmica per a l’associació a què pertany.


·         El primer premi ha estat per a Erik Nitsch de la FCSD, per l’obra ’Los monstruos’.

·         El segon guardó se l’ha endut Berta Alsina de la Fundació Teas, amb la peça ‘El zoo’.

·         I el tercer premiat ha estat Antonio Lechuga, de Caviga, per l’obra que duu el mateix nom.

 
Erik Nitsch - Los monstruos                Berta Alsina - El zoo                Antonio Lechuga - Caviga


Una de les novetats d’aquesta edició és que els finalistes podran ser seleccionats pel jurat per formar part del programa d’exposicions i activitats de la Fundació Setba. De fet, el primer projecte que s’endegarà a partir de les 12 obres finalistes, serà l’elaboració d’un calendari solidari. 

04 de juliol 2012

'Mal temps, bona cara'


                      
Setba Zona d’Art va inaugurar dimarts 3 de juliol a les 20h, ‘Mal temps, bona cara’.  Una exposició per fer fora els mals de cap i les complicacions, derivats de la situació actual, política, econòmica i social. Una mostra col·lectiva que vol arrencar un somriure al públic i tintar l'estiu amb colors d'estiu!

Cinc artistes i una vintena de peces de totes les mides colors i formes, però amb un denominador comú: la voluntat de posar al mal temps, bona cara.

Ramón Millà, fotògraf i realitzador de TV3, presenta una sèrie de fotografies de platja, amb cossos normals, sense retocs ni operacions estètiques. I sense rostre. El seu objectiu es fixa en les formes d’aquests torsos, panxes i esquenes sense cap mena de prejudici.

Els collages de Març Rabal, alguns amb peces en forma de trenca-closques, d’altres a partir de geometries i línies rectes que simbolitzen arbres que s’eleven fins al cel, sumen fins a set peces a la mostra que acompanyen quatre projectes de videoart. I al centre de la sala principal, hi ha situat un magnífic llibre d’artista en forma de zebra, també de l’autora.









L’escultor Marc Sala Audet aporta tres peces a la mostra, totes elles remeten a la naturalesa a partir del metall i l’òxid. Arbres, arrels i tiges que s’eleven també cap al cel, per créixer, per sortir de l’engabiament de la rutina, dels mals moments. Amb aquestes obres explica que la bellesa, la voluntat d’alçar el vol, sempre és més forta que cap reixa o cap impediment.


Les obres de Santi Sallés, dissenyador gràfic, artista multidisciplinar i il·lustrador de La Vanguardia, aporten una nota de color a la mostra. Formes abstractes que combinen traços geomètrics amb elements figuratius.










I, per posar la guinda, les peces delicades de 
Fàtima Tocornal, elaborades algunes amb fil i agulla, a partir de puntades vermelles sobre fons blancs que estableixen víncles entre persones, que creen simbologies i metàfores; les altres són petites peces escultòriques que combinen amb destresa el treball del metall amb el del paper.


En definitiva, amb aquesta exposició Setba vol aportar un bri de llum i d’entusiasme, aquest mes de juliol, en un espai singular de la Ciutat.

L’exposició es podrà veure fins al 30 de juliol a Setba Zona d’Art.

 

25 de juny 2012

II Trobada del cicle 'Empres que sumen +'



Empreses que sumen + celebra la segona trobada, a la seu de la Fundació Setba, amb una molt bona acollida per part dels assistents nous i d’altres que segueixen recolzant el cicle.



























Dijous passat, 21 de juny, es va celebrar la segona trobada del Cicle ‘Empreses que sumen +’. Sara Jaurrieta, presidenta del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, va inaugurar els parlaments enaltint la importància de les empreses que fomenten els valors socials. Va reconèixer que, encara que pugui semblar paradoxal, aquestes empreses tenen ara més futur que mai, que cada vegada hi ha més sensibilitat i ganes de dur a terme iniciatives que contemplin o se sostinguin en el social i que es tracta d’una perspectiva realment esperançadora.

Per part seva, Joan Oliveras, president de l’Associació d’amics, veïns i comerciants de la Rambla, coorganitzadora de l’acte juntament amb la Fundació Setba, va descriure el cicle com un acte contracultural, i original alhora, sostenint la seva tesi en l’esperança que la cultura de la suma s’afermi. 


L'esperit de col·laboració està aflorant, així com sinergies molt interessants, però aquesta forma de treballar i de veure les coses encara s'ha de consolidar.


La primera ponència va ser a càrrec de Josep Maria Canyelles, fundador de l'empresa Responsabilitat Global. La primera dada que va donar, no poc sorprenent, va ser que la majoria d'empreses socialment responsables són PIMES, no pas grans corporacions. Una dada sorprenent, tenint en compte que les grans empreses compten amb més recursos per desenvolupar i dur a terme iniciatives de responsabilitat social. 

J. M. Canyelles va explicar el cas d'una botiga de llaminadures a Mataró, que s'ha convertit en un referent a la ciutat i fins i tot a la comarca. El seu amo té a l’espai bombetes de baix consum, classifica les llaminadures segons si tenen o no sucre, n’ofereix gran varietat d’aptes per a celíacs, les etiqueta segons el país d'origen, disposa d’un assortiment de dolços per a banquets de noces en el qual s’hi troben les figures de nuvis que coronen els pastissos en totes les seves formes i possibilitats segons les diverses orientacions sexuals. 
Una petita botiga de llaminadures, un exemple impecable de RSC.


Durant la seva ponència, J. M. Canyelles també va explicar el cas d'un taxista que va conèixer personalment i que va ser el primer en Espanya que va disposar de wifi en el seu vehicle. A més d'això, i pel fet de realitzar trajectes bastant llargs, posava a la disposició dels clients un ordinador portàtil, carregadors per a totes les marques de mòbil, una petita impressora... Es preocupava per la sostenibilitat i intentava fer el possible per contaminar el mínim. Li va explicar a Josep Maria Canyelles, durant un viatge, que creia necessari canviar la imatge que tenia el món del taxi, que volia fer extensiva la seva inquietud, almenys al territori per on es movia. 


Sense saber-ho, aquell taxista estava descrivint i forjant les bases del que es coneix com a territori socialment responsable. 


Canyelles va afirmar que és necessari que les empreses, siguin de la mida que siguin, aprenguin a gestionar la responsabilitat social en un procés de millora contínua, que permeti convertir el territori on es troben en una zona socialment responsable i que aquest sigui un tribut del mateix espai.

Roger Marcet, director del Museu Marítim de Barcelona, va explicar que el museu col·labora, des de fa molts anys, en projectes de RSC amb diverses entitats del barri. Una d'elles és Impulsem.

El 2007, el MMB va tenir un problema amb la gestió del restaurant i arran d’aquest, es va plantejar la possibilitat d'anar més enllà amb el servei i vincular-ho al propi barri. Així va néixer NORAI, un projecte cultural i de responsabilitat social, que pretén situar la gastronomia marítima com un element fonamental del projecte museístic del MMB, a més de ser una eina per facilitar la integració de persones amb dificultats d'inserció social i laboral.


Fina Garcia, directora de la Cooperativa NORAI - Raval SCCL, va exposar les dificultats que va tenir la iniciativa durant el procés de gestació. Un dels principals problemes va ser que el pressupost incial era nul. Així, NORAI s'ha forjat gràcies a l'esforç i la confiança de moltes persones i entitats. Havia de ser, i és, una proposta econòmicament sostenible, encara que no deixi marge de benefici.


Ara, NORAI és un projecte consolidat que vincula molts agents del mateix territori, creant sinergies molt positives i un equilibri a la zona. Els proveïdors són del Raval, les escoles de música de la zona s'han implicat i vénen a tocar música en viu a petició dels clients, fins i tot s'està elaborant un flyer per distribuir entre els clients, que defineix una ruta per donar a conèixer els restaurants de la zona. 



Al final de la trobada i després d'un llarg debat, J. M Canyelles va deixar una reflexió a l'aire i va plantejar un repte de futur: aprendre a crear valor compartit, tant econòmic com social.


La propera trobada del cicle ‘Empreses que sumen +’ tindrà lloc el 18 d'octubre.