Setba porta a la llibreria Bertrand de Barcelona l'exposició “Llibres per Sempre” que aplega un seguit d’obres de l’escultora Àngels Freixanet i que es poden considerar un exemple de llibre d’artista.
Les obres, al igual que la major part de la producció de Freixanet, són de ferro reciclat, i es podran veure del 30 de març al 26 d’abril en horari comercial coincidint amb les setmanes prèvies a la festivitats del Llibre o Sant Jordi (23 d’Abril).
Els llibres d’artista són una modalitat creativa que va començar amb les avantguardes del segle XX i que elabora objectes a mig camí entre llibres, pintures o escultures.
Àngels Freixanet Va començar la seva carrera artística amb pintures que s’inscrivien dins de l’expressionisme d’arrels franceses; Després del seu primer viatge a Nova York i els contactes amb el món de l’informalisme, els grans espais arquitectònics i la llibertat de les avantguardes, es va acabar decantant per l’escultura i el ferro. Des que al 1974 va presentar per primer cop els seus treballs a la Sala Gaudí de Barcelona ha exposat a ciutats espanyoles i estrangeres, com ara Madrid, Bilbao, Málaga, Lleida, París, Milà, Ginebra, Aix-en-Provence i Barcelona. A partir de 1990, la seva obra incorpora el color i d’altres materials naturals conjuntament amb el ferro, com ara la fusta, la pedra i el bronze. La seva obra es pot contemplar a diversos museus espanyols, així com a les ciutats de París –aeroport d’Orly– i Porto. Destaquen les escultures de gran format als espais públics, com ara Llibres Arrelats, sis llibres escultura de gran mida als Jardins del Palau Robert de Barcelona amb motiu de l’Any del Llibre(2005); l’exposició al primer pis de la terminal A de l’aeroport de Barcelona (2007); l’escultura Monument al Miner, que s’aixecà a Súria (2007): l’escultura Des de l’estació davant l’estació ferroviària de Molins de Rei (2008) o la que presideix les rotatives del Grup Editorial Zeta a Parets del Vallés, L’esperit del paper.
Setba Zona d'Art presenta la II Jornada de 'La Vida de l'Empresari' en el marc de la campanya 'La Vida és Puta'. Tindrà lloc a Tarragona el 29 de març de 2010.
El Programa és el següent:
"La vida de l'empresari":29 de març del 2010
18:15 - 18:25 Acte Inaugural a càrrec del director de la Galeria Setba Zona d'Art, Sr. Darío Olaortua.
18:30 - 19:00 "Les dificultats de ser empresari PIME" a càrrec del Sr. Josep Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona.
19:05 - 20:15 "Cómo gestionar la ilusión en tiempos de crisis" a càrrec del Sr. Emilio Duró Llicenciat en Ciències Econòmiques i Màster en Administració d'Empreses per ESADE.
20:15 - 21:00 "Cumplimient fiscal: carrera d'obstacles per a un empresari " a càrrec del Sr. Joan Vinaixa Enginyer industrial i Inspector d'Hisenda en excedència.
21:00 - 22:00 "Cloenda i Càtering" a càrrec de l'espai SIRCO.
'Anatomia d'un assassinat' és la proposta de Pep Camps que consta d'escultura i de dibuixos. L'exposició es podrà veure del 23 de febrer, dia de la inauguració a les 20h, al 31 de març.
El títol, suggerent i directe, fa referència a la voluntat artística que tenen les obres que recull la mostra, en paraules de l’autor “fer veure una colla de problemàtiques que perduren en el temps i segueixen existint per a terror i misèria dels humans”. Pep Camps vol amb aquesta exposició fer una denúncia personal contra la injustícia humana enfrontant transversalment temàtiques de la història antiga portades a l’actualitat per la seva vigència com la violència de gènere i domèstica, la pena de mort, el terrorisme, el patiment, etc.
Escultures de fusta de cedre A l’apartat d’escultura, format per 5 peces de grans dimensions, hi cobra importància l’univers plàstic i els elements orgànics i de treball. Les escultures estan realitzades amb fusta de cedre originària de l’Atles i estan configurades en un sol tronc sense encolats ni afegits amb la tècnica de la talla directa. De nou els referents conceptuals són fets històrics com la pena de mort, amb les obres “Roi decapité” o “Reine decapité”, o la qüestió de la violència de gènere, històrica i actualment una realitat. Una de les escultures expressa aquesta xacra de manera punyent amb la configuració de la fusta com un fragment d’un torç de dona alçat sobre una columna de caire dòrica, expressant el patiment amb les cames juntes i doblegades.
Reinterpretació de símbols com a referents D’altra banda, a l’apartat de dibuixos, amb 10 obres, Camps desenvolupa tot un procés reflexiu pres de la història i de la memòria personal amb referents de la història de l’art. Dels referents Camps en pren tant la seva temàtica com l’estil, la simbologia, els codis i els llenguatges artístics. Entre ells destaquen Francisco de Goya i Joan Miró, del que reinterpreta els tres símbols dels tres quadres anomenats “L’esperança del condemnat a mort I, II i III” (1974) dedicats a Salvador Puig Antich, condemnat a mort pel franquisme. De Goya s’inspira en el gravat “Mujer maltratada con un bastón” (1769).
Eines d’artista La unió d’objectes és el tercer mètode de treball, al que Camps anomena “eines d’artista”. En les 6 composicions, que giren al voltant de les mateixes idees de la mostra, utilitza objectes del seu entorn de treball amb les que conviu diàriament i que esdevenen la seva font d’inspiració. Al posar-los en conjunt, els objectes perden el seu sentit propi per assumir-ne un de nou, descontextualitzats del seu referent principal per a passar a esdevenir una altra cosa.
Pep Camps És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té estudis addicionals a l’Escola Oficial d’Arts i Oficis ‘La Llotja’ de la Diputació de Barcelona. Ha participat a nombroses exposicions col·lectives i individuals arreu Catalunya, Espanya i Itàlia. Entre les més destacades hi trobem les mostres individuals a Roma i Turí (1996, 1997); la exposició a la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català (2000); la instal·lació individual Borns al Convent de St. Agustí (Ajuntament de Barcelona, 2005) o la participació al mateix espai del Convent de Sant Agustí a la col·lectiva de pintura i dibuix “Lapsus” (2009).
Setba reivindica la gastronomia com a cultura amb l’organització de tasts.
Setba Zona d’Art vol reivindicar la gastronomia com una vessant cultural més i per això ha decidit organitzar originals tasts de la mà de prestigiosos professionals que, a més de guiar als assistents en les degustacions, també hi donen informació i background teòric sobre els productes que es prenen. Tots els productes dels que Setba organitza els tasts, a més, estan molt relacionats amb la cultura gastronòmica del nostre País. Formatges artesans, oli, vi i xocolata, entre d’altres, són elsque més èxit d’assistència registren.
Art i xocolata amb Ramon Morató Als tasts de xocolata que s’organitzen a Setba s’incideix, de la mà del pastisser Ramon Morató, en els aspectes culturals del cacau, l’origen, la collita, el procés de transformació,etc. Durant el tast es proven de 8 a 10 productes de xocolata i mentrestant es parla dels aspectes organolèptics del producte.
Formatges, un producte exquisit i accessible Francesc Portet, un dels socis de Caseus Afinadors (www.caseusafinadors.com), explica que durant els tasts organitzats a Setba intenta sempre que cadascú experimenti i gaudeixiper si mateix intentant no condicionar el que la gent ha de notar amb cada formatge. Durant l’activitat es tasten entre 6 i 10 formatges artesans diferents que es combinen amb un vi blanc estructurat, el millor acompanyament. Així com el vi és un producte del que es parla molt però es consumeix poc de qualitat, en canvi el formatge sí que és un aliment molt accessible i d’un món poc estereotipat, el que obre un gran ventall de possibilitats. Al tast de Setba, Portet dóna claus per combinar el producte i anima a la lliure experimentació personal.
El mediterrani per excel·lència: l’oli Els participants al tast d’olis a Setba aprenen a contrastar la diferència de sabors, aromes i textures de les múltiples varietats que els olis ofereixen: arbequina, empeltre, picual, etc. Cadascun té una acidesa determinada, un sabor particular, un gust únic. Sandra Stefani(www.olisal.com) dóna les claus per a tastar un oli, un procés en el què intervenen gairebé tots els sentits i que dóna idees de les característiques generals de cada tipus. Els assistents surten a més amb coneixements pràctics sobre la seva aplicació en la cuina.
Vins, més enllà del tast Els tallers de vi de Setba es caracteritzen, d’una banda, per l’entorn únic en el qual es desenvolupen, envoltats d’obres d’art, per la seva capacitat d’aglutinar a tot tipus de públic, ja que des dels principiants fins als més entesos poden gaudir de l’activitat, i també per prestar atenció no només al vi sinó xerrar també d’aspectes relacionats amb la viticultura, el omerç, etc. Així el tast es converteix en dues hores de viatge pel món del vi de manera integral. Des de fa ja un any es desenvolupen els tasts de vi Català, de Grans Vins del Món, el tast Varietal i tast i Maridatge amb cuina de mercat. L’activitat està dirigida per l’expert enòleg Albert Estébanez.
Setba ret homenatge al poeta de la Generació del 27 amb l'exposició 'Miguel Hernández 100 anys' en motiu de la celebració del centenari del seu naixement el 2010.
Setba, en col·laboració amb la Universitat Miguel Hernández d’Elx i la Fundació Cultural MiguelHernández, organitza una exposició que reuneix a diferents artistes que han realitzat obres entorn a la figura i l’obra del poeta. Es tracta d’una exposició que recull poesia visual, poesia en moviment, escultura, videoart i fotografia.L’exposició tindrà lloc del 12 de gener al 14 de febrer i serà inaugurada el 12 de gener a les 20h amb unaConferència de Josep Sou, professor de la Universitat Miguel Hernández.
A més, es realitzaran diferents activitats culturals com;
-Performance ‘Asunción + Guasch’, dia 27 de gener a les 20h. Amb el títol “Pañuelo sediento”es tracta d’una imatge poètica extreta d’un vers de “El rayo que no cesa” de Miguel Hernández. A aquesta acció col·lectiva el públic ha d’intervenir ocultant part del text per destacar el que més li ha impactat. D’aquesta manera “intervenint de forma continuada i múltiple en un mateix poema es dóna un significat diferent i multiplicador al poema original ja que s’aporten les experiències individuals”
- i el Recital de poesia entorn a Miguel Hernández que tindrà lloc el 9 de febrer també a les 20h. i que anirà a càrrec de Yolanda Urban.
Artistes que hi participen,
Francisco Aliseda (Página 64).
Juan José Espinosa Vargas (llegó con tres heridas…)
Juan Francisco Martínez Gómez de Albacete (S/T)
Julia Otxoa (el vuelo de los hombres)
Sergi Quiñonero ( A Miguel Hernández y a la sierra I y II)
Josep Sou (Punts de lectura)
Pablo del Barco (lectura, con nostalgia, de M. Hernández)
Eduard Escoffet (vida, muerte, amor)
Bartolomé Ferrando ( a M. Hernández)
Ibírico (Ausencia)
Alfonso López Gradolí (S/T)
Gustavo Vega (a M. Hernández)
Silvia Viana (Sólo quien ama vuela)
Asunción + Guasch. (El Rayo que no cesa)
Eduardo Barbero (El graznido del cisne de Barcala Candel)
Ángela Pitarch, vicepresidenta de l'Associació Gironina d'Empresàries, va pronunciar la conferència 'La dona empresària' en el marc de la Iª Jornada de la 'La Vida de l'Empresari és Puta'. La podeu llegir tot seguit:
Ante todo quiero dar las gracias por la invitación para participar en esta jornada.
Y creerme que os las doy de verdad, porque hace años hubiera sido impensable.
Esto quiere decir que como mujeres y como Asociación de empresarias lo hemos hecho bien.
L´AGE se fundó en 1993 como medio de dar a conocer nuestros problemas como empresarias.
Y por que una asociación de mujeres?
No teníamos acceso a ningún organismo empresarial, o lo que es lo mismo NI VOZ NI VOTO.
Promovemos la igualdad no la DESIGUALDAD
Quiero dejar muy claro QUE NO LUCHAMOS CONTRA EL HOMBRE, estamos convencidas que tenemos que trabajar juntos, uno al lado del otro, complementándonos en nuestros trabajos para salir adelante.
AGE funciona a través de las cuotas de las socias y para poner en marcha proyectos, buscamos subvenciones, que tenemos que justificar hasta el último céntimo, ya que lo que no se puede justificar hay que devolverlo (No somos Palau ni el Sr.Millet)
No tenemos personas asalariadas, no tenemos ningún miembre liberado, así que repartimos nuestro tiempo entre el trabajo, la familia, la asociación
Y NO NOS HA IDO TAN MAL
Sigue existiendo discriminación en el trabajo?.
Pues claro que si
Nuestro principal hándicap es LA MATERNIDAD, que en vez de verse como una necesidad para la sociedad, se ve como un PROBLEMA para el trabajo
Entre un hombre y una mujer en edad fértil, misma edad, mismos conocimientos, misma formación y preparación, aun siguen prefiriendo en la mayoría de las veces al hombre.
Y llegar a un cargo de responsabilidad sigue siendo difícil, cuando no imposible,se está consiguiendo muy lentamente aunque por el camino se vayan perdiendo algunas cosas importantes
Por ejemplo ahora que se habla mucho DEL FRACASO ESCOLAR
DE QUIEN ES LA CULPA? No se dice directamente, pero una de las razones que se dan es que los niños pasan mucho tiempo solos en casa,
quien estaba antes en casa? La mujer
Y a cada momento hay que repetirse LOS NIÑOS SON COSA DE DOS
Y ligando con todo esto, quiero decir que no estoy de acuerdo con las leyes de paridad que ha aprobado PAPA ESTADO, todavía nos discriminan más y siguen queriendo tutelarnos.
Pedimos nuestro sitio por méritos propios no por porcentajes
Además crean leyes que no se pueden aplicar en la empresa privada, sobre todo en las pymes, solo en grandes empresas o en la pública, eso si creando mas funcionariado.
PERO SOBRE TODO LO QUE NO QUEREMOS: ES NI SER NI HACERNOS LAS VICTIMAS.
EMPRESA MRC
Ahora me gustaría presentaros nuestra empresa.
Fue fundada en 1.918, por el abuelo de mi marido.
Somos una empresa pequeña
Decidí criar a mis hijos y dejé mi trabajo, pero cuando ya estaban todo el dia en el colegio (y aquí debo confesaros que cada tarde yo estaba en la parada del autobús esperándolos) murió mi suegro y fue cuando yo me incorporé a la empresa, pensamos con mi marido que si a él le sucedía algún percance yo no sabría nada de la empresa y estaría en manos de terceros
Empecé sin un sitio fijo y fui conociendo todos los departamentos de gestión poco a poco, los fui adaptando a mi estilo y en estos momentos soy una pieza del equipo
y desde hace un año se ha incorporado la 4ª generación, mi hijo,
Así que aquello de que “La primera la funda, la segunda la levanta y la tercera la hunde” no se ha cumplido.
Nos dedicamos a la calderería, en los sectores del papel, químicas, textiles, alimentación… como podéis imaginar en estos momentos estaríamos barriendo el taller si no fuera porque en los años noventa empezamos a fabricar, para otros sectores, piezas para plantas de reciclaje de residuos.
Cuando el Conseller Huguet dio su fórmula mágica para las empresas, pensé que se había inspirado en nosotros, a pesar que no nos conocía en aquel momento.
Pues viendo que el reciclaje iba en aumento, en el año 2006.
NOS ASOCIAMOS, con la empresa a la que ya le construíamos piezas
INVERTIMOS, sobre un terreno de 14.000 m2 construimos 2 naves de 3.800 m2 cada una, con maquinaria moderna y adecuada a nuestro trabajo.
Y
EXPORTAMOS. Hemos vendido plantas en China, Portugal, Grecia, Nigeria, Inglaterra…. Y por supuesto en España.
Una de las novedades es que por fin hemos incorporado mujeres en producción, nunca las ha habido en el sector de calderería
Ni las instalaciones estaban adecuadas, ni había mujeres formadas y de acuerdo con el Departament d´Igualtat, organizaron un curso de formación para mujeres, después de decirle a su directora, que solo ayudaban a las grandes empresas y que de las pymes ni se acordaban
Tenemos 8 mujeres trabajando y el resultado ha sido muy positivo, así que os animo a los que podáis pensar que hay trabajos que solo son para hombres, que lo probéis.
Y para ver el resultado vino la Consellera Mar Serna a visitarnos con todos los medios de comunicación, televisión incluida.
Así que “estamos de moda”, pero no nos vamos a engañar, nos ha ido bien la difusión, por ejemplo con los bancos, con los que ya trabajamos se han puesto en orden y con los que no, nos vienen a visitar para ofrecernos sus servicios.
Seguimos trabajando para nuestros clientes de siempre, pero está todo tan mal, que cuando se sabe que hay un trabajo en una empresa, hay cola para presentar presupuesto
CASUALIDAD?VISION DE FUTURO?SUERTE?
Pues seguramente una mezcla de todo, pero indudablemente estábamos en el sitio justo, en el momento oportuno.
QUE PASARA EN EL FUTURO? Ojalá tuviera la bola y lo supiera, pero por si acaso estamos diversificando hacia otros mercados emergentes.
Y para no caer en la rutina pues también construimos esculturas. Los escultores traen sus maquetas y el departamento de diseño las desarrolla. Son esculturas grandespor lo que no pueden hacerlo en sus talleres, hemos trabajado con Manel Álvarez, Alberto de Udaeta, Jakob Engel, Enric Pladevall y la que estamos construyendo ahora es de Pep Admetlla.
La primera que hicimos los trabajadores decían “vaya mierda” pero ahora no solo comparan unas con otras, dando su opinión, si no que incluso van a verlas donde están colocadas.
Y esto es a grandes rasgos nuestra empresa.
QUE NOS HA PASADO ESTOS AÑOS?
ha habido una CRISIS DE VALORES
El todo vale ha prevalecido sobre todo lo demás
Trabajo: la calidad, no engañar en el producto, por ejemplo, no ha sido lo más importante
Esfuerzo: se ha premiado, no al que se esfuerza en hacer bien las cosas, si no al espabilado que arrolla, cuando pasa al que encuentra por delante, para obtener sus fines. Estos eran los grandes ídolos.
Ejemplo el Sr.Madoff, el gran inversor, aquel que tenía cola en su puerta para que los dejaran entrar a formar parte del paste Y MENUDO PASTEL
Políticos, solo se preocupan de su sillón, han generado una desilusión por la política que será difícil recuperar, sobretodo en la gente joven, no hay un líder al que imitar
.Cuando vi que mis hijos colgaban en la pared el mismo póster del Che, que tenía yo a los 20 años, pensé que lo habíamos hecho muy mal.
Especulación: lo único que se ha tenido en cuenta ha sido el tocho y esto ha hecho disparar los precios de los pisos. Muchos apoyados por los bancos se hipotecaban con un piso o una casa, que no podían pagar.
Y mientras la empresa quedaba cada vez más arrinconada, no contaba para los políticos ni para las entidades financieras, que estaban tan ocupadas con las hipotecas, que no miraban nada más, así les ha ido a ellos y a nosotros.
La semana pasada vino a verme Caixa Girona, me comentó que desde las altas esferas se había decidido diversificar y abrirse a las pymes
-A cuales? Le pregunté
-A esas que habéis hundido?
Y tuvo que reconocerme que tenía razón
En estos años la capacidad emprendedora ha quedado mermada, por la cantidad de trabas que existen: burocráticas, administrativas, derechos solo de los trabajadores, ninguno del empresario/a y todavía peor para los autónomos.
Aún así es en momentos de crisis cuando la capacidad del ser humano aumenta. Encontramos ejemplos en Dalí, John Forbes Nash (premio Nobel de economía, en 1994, diagnosticado de esquizofrenia, la película “Una mente maravillosa” está inspirada en él, Vincent Van Gogh.
Podríamos decir que entre la capacidad emprendedora y la locura, la raya es muy fina.
Hoy en día hay que estar loco para ser empresario.
Pero no podemos quedarnos en el sofá, tenemos que saber adaptarnos, cambiar, volver a reencontrarnos con los valores perdidos, trabajo y esfuerzo. El inmovilismo es fatal, pero el arranque tiene que tener continuidad, nos hace falta trabajo y calidad. Y volver a incluir en nuestro vocabulario
-austeridad
-valor
-esfuerzo
-compromiso
- profesionalidad
No estoy de acuerdo con el título de la jornada, que aunquees cierto que la vida del empresario es puta, es sobre todo SOLITARIA
Cuando contratamos a un trabajador, firma un contrato en el que se le especifica condiciones de trabajo y sueldo a percibir, por qué cuando la empresa va mal y hay que despedirlo, hay que indemnizarlo? No ha cobrado cada mes su sueldo?
Que pasa con el empresario/a que ha dejado su vida en la empresa, que tiene todo su patrimonio allí enterrado? Quien lo indemniza? Y como lo más probable es que sea autónomo ni paro.
Nuestras leyes laborales son muy caras, cuando una empresa tiene trabajo, no despide a nadie, se quedaría sin su potencial. No se por qué ese miedo a hablar sobre el despido en las reformas. Aunque en cierto modo lo entiendo porque se pone al mismo nivel a empresarios serios y piratas.
Necesitamos reformas serias y con esta crisis sería el momento oportuno para empezarlas
-Reforma laboral
-Reforma educativa, no podemos consentir las cifras de fracaso escolar.
-Una educación profesional seria, y no sería un drama que nuestros hijos no fueran a la universidad, cuantos acaban los estudios con trabajo? Y cuando van por qué la universidad no se pone como reto formar emprendedores
-Política, no podemos permitir que los que viven de ella, sean funcionarios que llegan a presidentes de gobierno y que cuando llega una crisis, y más como esta, se quedan PASMADOS. Y no saben por donde salir, van dando palos de ciego a ver si aciertan alguno
-Govern de la Generalitat, Parlament, Ayuntamientos. Diputaciones, Consells Comarcals
-Mas la recua de funcionarios que pululan por los diferentes organismos
-Políticos que pierden las elecciones y hay que recolocarlos para que sigan cobrando
-Un vicepresidente al que le gusta mucho viajar y siempre con el talonario en el bolsillo
El 62% de los jóvenes quieren ser funcionarios.
La mitad de los empleos públicos en España están en las autonomías. (La Vanguardia 6-12).
En el 2008 se perdieron 1,5 millones de empleos y el estado creo 228.700
Ni que trabajemos 24 horas al día, 365 días al año, lo pararemos
De todas maneras en este país que es Catalunya, la mayoría somos pymes, hemos puesto en la empresa todo lo que tenemos, desde la salud, la ilusión, la familia, hasta el patrimonio y por lo tanto procuramos no hundirnos.
Esta es la tercera crisis empresarial, la cuarta espero estar jubilada, no tenemos que olvidarnos que de todas hemos salido, que en momentos de crisis es cuando más funciona la imaginación, busquemos nuevos mercados, no tengamos miedo a juntarnos para se mas fuertes y como os he dicho antes, en momentos de crisis o de locura es cuando los artistas han creado sus mejores obras.
No estemos tan pendientes de televisiones, radios y periódicos, que cada día nos atemorizan hablándonos de la crisis, de las empresas que cierran. Por qué no hablan de las que siguen trabajando? NO DA MORBO, de la posible subida de interés, de la bajada del dólar, del fiasco de Dubai… Pasemos un poco de ellos, no nos dejemos atemorizar.
Os acordáis de los principios de la crisis? Tenían que caer todos los bancos, una vez el gobierno dijo que inyectaba dinero y garantizaba los ahorros, se ha vuelto a hablar de ellos? Han mejorado sus balances? Yo creo que siguen teniendo problemas, pero este tema ya no interesa, la gente cree que sus ahorros están garantizados y callan, por lo tanto NO HAY MORBO, NO HAY NOTICIA.
Como os he dicho antes es mi tercera crisis y aquí sigo, me gustaría haberos transmitido sensación de optimismo a pesar de todo, pues creo que si es verdad que las pasamos putas pero es el momento de la imaginación y las reformas para salir reforzados
Y para acabar querría deciros una frase que decía mi padre.
Cuando yunque, yunque y cuando martillo, martillo.
El talent com a mètode per sortir de l'actual mediocritat creativa
La crisi actual finalitza el cicle del Renaixement Començarem fent una breu anàlisi d’aquest cicle per buscar les característiques del que anem a iniciar ara.
Al final dels cicles històrics es produeixen grans crisis, que a més solen ser la caricatura del cicle que finalitza. La crisi del cicle de “l’Edat Mitjana” va donar pas al renaixement. Va ser perfectament descrita per Umberto Eco a “En el nom de la rosa”. Es va passar d’un món espiritual, religiós i misteriós dominat per una minoria a un altre món en el que l’home era el centre i mesura de l’univers.
Personalment crec que “La Capella Sixtina” (Miquel Àngel) és, perdamunt de tot, una exaltació del món de la carn per sobre de l’esperit.
Amb “l’Enciclopedisme”, durant la segona part d’aquest cicle (segle XVIII), la intel·ligència va passar a ser el centre en lloc de l’home.
El món Grec, el Renaixement i l’Enciclopedisme són els tres moments màgics del món occidental. Esperem que el que ens toca a nosaltres encetar ho sigui també.
Característiques positives del Renaixement
El concepte d’artista no existia.
Els que es dedicaven a les arts eren artesans, que s’agrupaven en gremis i tenien el tallers organitzats amb mestres i aprenents. Aquest sistema afavoriria al corporativisme i a la pluridisciplinaritat.
Els Mediccis a Florència i els Dogos a Venècia eren l’equivalent a la burgesia i a l’empresariat actual. A través d’ells es va organitzar una nova societat amb una estètica nova i un respecte per l’home en el concepte més mundà.
Característiques negatives del Renaixement
A la meitat del segle XVI s’emmarca el quadre, aquest senzill fet desencadenarà una nova situació que durarà fins ara: l’aparició de l’artista i tot el que això comporta.
Les pintures i escultures, al Romànic i al Gòtic, estaven integrades en les parets formant un conjunt; al deixar la paret deixan de ser un conjunt per passar a ser una obra individual d’autor.
S’ha creat l’Art com a objecte de consum i amb valor econòmic.
Es crea una nova classe: els “Artistes”, que s’adjudiquen la creació (poder místic de crear) i converteixen l’art en individualista i mono-disciplinar.
L’ENCICLOPEDISME
Característiques positives:
S’impulsen cap endavant totes les ciències, tecnologia i investigació fent possible el segle XX.
Fa i desfà tot el pensament econòmic i polític dels segles XIX-XX.(Hengels, Freud, Marx, Sartre, Levi Estrauss, Mac Luham)
Socialisme, comunisme, capitalisme, consumisme, mitjans de comunicació, ....
Característiques negatives:
Pèrdua gradual del sentits enfront a l’intel·lecte. Cantem menys, olorem menys.
El poder creador se’l van apropiar els artistes i polítics.
El paper del empresaris decau pel que fa a la força social i estatal. Els empresaris catalans de 1850 són el motor principal de la seva societat. Són com els Mediccis i no tenen cap vergonya d’explicar-ho. Al 1950 aquesta situació ja s’havia invertit.
Al segle XXI només queda com a sistema el Capitalisme que, lògicament, l’hem de replantejar. Es produeix l’estratificació social.
CAP A UNA SOLUCIÓ
Analitzant els avantatges i els inconvenients del segle podem treure les següents conclusions que ens poden portar les possibles solucions:
1. Apostar pel talent enfront de la creació.
2. Cultivar el món del sentits.
3. Ser pluridisciplinars.
El talent com a mètode per sortir de l’actual mediocritat creativa
La paraula creació ve del concepte crear, que és un fet no controlable ni mesurable que no necessita ser ensenyat. Es gairebé com un do diví.
El seu concepte tan elàstic permet, als qui es diuen creadors, fer un club tancat d’artistes i polítics enfront de la resta dels no creadors. S’implanta la dictadura del creador.
La paraula talent me la va valorar Adolfo Marsillach; per a ell era una paraula en desús però amb sons profunds i antics. Podria venir del grec “talantai” i del llatí “talentu” (moneda greco-romana) o també podria tenir el seu origen en la “paràbola dels talents” del Nou Testament.
Interpretació actual de la paraula Talent:
- Intel·ligència
- Capacitat intel·lectual
- Actitud per al desenvolupament d’una ocupació o per a la realització d’una cosa
L’home amb talent és el que utilitza apropiadament els seus sentits (ensinistrats al màxim) i troba noves formulacions per a antics o nous problemes i els soluciona amb els mitjans que té en el seu moment.
Talent enfront de la creació: El talent és una facultat de la intel·ligència i per tant és estudiable i mesurable en aquest moment i, a més a més, la pot cultivar qualsevol persona. No com la creació que és un do misteriós i inassolible per la majoria.
Charles Darwin:“...sempre he sostingut que, excepte els ximples, els homes no es diferencien majoritàriament en quant a intel·lecte, i solament es distingeixen pel grau d'afany i constància que posen en el seu treball”
Bibliografia:Títol: “Las claves del Talento”
Autor: Dan Coyle
Editorial: Zenith
Formació de camins a la mielina:
Aristòteles:“L’excel·lència és un hàbit”
La ciència actual ha descobert el paper de la mielina en quant a que elabora, mitjançant la repetició, camins segurs i ràpids de transmissió de les ordres nervioses. Al ser un fet objectiu és comprovable científicament i a més, es pot metoditzar el seu desenvolupament.
Samuel Beckett:“Dóna igual. Prova altra vegada. Fracassa altra vegada. Fracassa millor”
En un experiment es gravava en vídeo a una nena amb poques facultats aprenent a tocar el flabiol. De cop, un dia, deixa de parar-se en cada error i comença a fer cicles sencers sense parar en cada error.En 9 minuts la nena aconsegueix el que normalment trigava dos mesos a fer. Això fa pensar en la importància de la repetició i la visió de conjunt.
W. B. Yeats:“L'educació no és omplir la galleda, sinó encendre el foc”
Analitzant el comportament intel·lectual humà sota aquest punt de vista aconseguim la democratització de la intel·ligència i tornem a una situació pràcticament pre-renaixentista.
El creador amb talent és l’artesà amb l’habilitat d’afinar els sentits de l’home i ampliar els seus llindars de percepció.
L’empresari amb talent és l’artesà que es dedica, mitjançant el seu treball, a organitzar les societats i els seus mitjans de producció per poder satisfer les lògiques necessitats del moment.
Cultivar el món dels sentits
Leonardo Da Vinci:“tot el saber humà ens entra a través dels sentits”
Aquesta frase és un cop a la hipervaloració del domini de la ment sobre la matèria. En el moment en el que estem hem de tornar al món dels sentits a través del coneixement del treball fet pels “artesans-artistes”.
Jaume Sisa:“penetrar la realitat”
La definició d’en Jaume de l’artista és la d’explorar els límits dels sentits per aconseguir que l’home pugui estar per davant en el coneixement de la realitat del món. Ser més feliç, que no té res a veure amb no ser artista.
L’home amb talent empresarial també necessita ampliar els seus sentits per arribar més lluny en el seu tarannà.
La plurisdisciplinaritat
L’home amb talent necessita la visió conjunta i ho aconsegueix amb la pluridisciplinaritat.
Encara que és motiu suficient d’altra conferència, és interessant estudiar el treball fet per gent de Tarragona a l’òpera “Roses de gos” (Didos i Eneas). Sota aquest punt de vista veuríem totes les possibilitats d’aquest tema.
Per acabar: a Tarragona estem preparant el local “l’Alternativa”, que vol situar-se a la frontera del segle. Us llegiré el final del manifest de la seva constitució que es pot aplicar aquí també com una forma d’afrontar aquest futur canvi de cicle.
- La “Alternativa” quiere ser; lo que pudo ser y no ha sido.
- La “Alternativa” no quiere ser más de lo que ya hay.
- Con ella reviviremos aquellas mañanas…….cuando:
- El aire olía a pan tierno.
- El tiempo estaba por inventar.
- …y andábamos a ciegas.
- Esa es la única manera de avanzar:
- Cuando cada paso puede ser; o bueno o malo.
- Y no lo sabemos porque los estamos inventando.
- Y tan solo estamos seguros de que el camino es nuestro.
- Y preferimos este riesgo, a la seguridad que da el explicar lo
