03 de maig 2010
Un retrat musical de Cuba a Setba Zona d'Art
22 d’abril 2010
Llibres d'artista a Setba Zona d'Art

Apocalipsis. Pere Salinas
Anatomia d'un assassinat. Pep Camps
Àngels Freixanet

Cuaderno vivo de una sola hoja. Sergi Quiñonero
Cor versus ment. Maria Pujol

El Sisè. Josep Bou

La memoria de las manos. Daniel Yacubovich

Pasado y futuro. Gianluca Festucci
Casa de cultura. Martí Rom 
Mentiras. Asunción+Guasch.jpg)
Arran de pell. Núria Rossell
10 arrecades per Sant Jordi. Ibet Boix
15 d’abril 2010
Setba per dins

Els seus 300m2 guarnits d'obres d'art constitueixen un marc ideal per a presentacions de productes, reunions corporatives i cursos de formació entre d'altres.
A continuació us detallem de quins espais disposa Setba amb exemples de les activitats que s'hi poden duur a terme.
Fes que el teu esdeveniment sigui únic.
Sala Rusiñol
09 d’abril 2010
Josep Serra presenta l'exposició "Gest"
"En Josep Serra mira serenament l’espai en blanc al que s’enfronta. És una mirada de repte i alhora de complicitat. El pinzell sembla expectant en la seva mà. De cop i volta el gest vola, i amb intencionalitat i fermesa, però alhora amb un caire dúctil i amorós, la pintura trenca la virginitat de l’espai i estableix una dinàmica d’espais, volums, equilibris, i fins i tot colors, que regirà el desenvolupament del treball artístic del creador.
Convençut, com en Jackson Pollock, mite inabastable, que la font primordial de l’art està en l’esser subjectiu de l’artista, l’autor confia en els seus automatismes creatius, però alhora marca uns ritmes, unes cadències, a les que sembla sotmès per la creació. Ara cal deturar-se per deixar sedimentar el concepte i veure noves vies de sortida. Ara, en canvi, convé un ritme frenètic en el que les pinzellades colpegen l’espai i, de manera que sembla casual però que certament és reflexivament cercada, estableixen un concert d’impactes que van molt més enllà de la complaença visual, a la recerca del “jo” més interior.
Josep Serra no és un nouvingut en això de l’art. La figuració i el realisme el van portar en evolució per camins més subjugants com el realisme màgic i el surrealisme, per desembocar després de l’eliminació total de l’anècdota, per uns camins ben propers a aquells que podríem etiquetar com d’un expressionisme abstracte. En ells, l’autor en la seva nuesa explicita els seus plaers, neguits , angoixes , necessitats... Ho fa en una recerca constant d’expressió de les seves sensacions, que sap compartir en bona part amb aquells que en la contemplació dels seus treballs es veuran reflectits.
Ho fa amb empenta i amb ductilitat. Amb la força de la intenció que no està pas enfrontada al poder de la sensibilitat. Ho fa amb la capacitat tècnica que li permet expressar plàsticament les seves emocions i sensibilitats, però alhora sabent que sols en la comunicació amb l’espectador aconseguirà veure reeixit el seu treball.
Ho fa principalment amb l’honestedat per bandera - estri massa vegades difícil de trobar en aquests camps i moments -, per cridar de manera ben potent que a fi de comptes les emocions, els sentiments, la vida en una paraula, no es tan diferent entre uns i altres, i menys encara entre creadors i receptors.
Només entregant-se completament al mitjà pictòric és possible trobar-se a un mateix i trobar l’estil propi (Robert Motherwell). Josep Serra està en aquest camí, el de la sinceritat personal, que amanida amb una qualitat tècnica, conceptual i creativa més que respectable. Ens permet gaudir d’una obra que depassa amplament la simple aparença de la senzillesa per assolir el caràcter de tot aquell treball digne de ser pres molt en consideració."
Pere Pascual, crític d’art. Mataró, febrer de 2010
23 de març 2010
Setba organitza una exposició a la Llibreria Bertrand
Els llibres d’artista són una modalitat creativa que va començar amb les avantguardes del segle XX i que elabora objectes a mig camí entre llibres, pintures o escultures.
Àngels Freixanet
Va començar la seva carrera artística amb pintures que s’inscrivien dins de l’expressionisme d’arrels franceses; Després del seu primer viatge a Nova York i els contactes amb el món de l’informalisme, els grans espais arquitectònics i la llibertat de les avantguardes, es va acabar decantant per l’escultura i el ferro. Des que al 1974 va presentar per primer cop els seus treballs a la Sala Gaudí de Barcelona ha exposat a ciutats espanyoles i estrangeres, com ara Madrid, Bilbao, Málaga, Lleida, París, Milà, Ginebra, Aix-en-Provence i Barcelona. A partir de 1990, la seva obra incorpora el color i d’altres materials naturals conjuntament amb el ferro, com ara la fusta, la pedra i el bronze.
La seva obra es pot contemplar a diversos museus espanyols, així com a les ciutats de París –aeroport d’Orly– i Porto. Destaquen les escultures de gran format als espais públics, com ara Llibres Arrelats, sis llibres escultura de gran mida als Jardins del Palau Robert de Barcelona amb motiu de l’Any del Llibre(2005); l’exposició al primer pis de la terminal A de l’aeroport de Barcelona (2007); l’escultura Monument al Miner, que s’aixecà a Súria (2007): l’escultura Des de l’estació davant l’estació ferroviària de Molins de Rei (2008) o la que presideix les rotatives del Grup Editorial Zeta a Parets del Vallés, L’esperit del paper.
08002 Barcelona
Tel. 934 813 696
18 de març 2010
II Jornada de 'La Vida de l'Empresari és Puta'
El Programa és el següent:
"La vida de l'empresari":29 de març del 2010
18:15 - 18:25 Acte Inaugural a càrrec del director de la Galeria Setba Zona d'Art, Sr. Darío Olaortua.
18:30 - 19:00 "Les dificultats de ser empresari PIME" a càrrec del Sr. Josep Joaquim Sendra, president de PIMEC Tarragona.
19:05 - 20:15 "Cómo gestionar la ilusión en tiempos de crisis" a càrrec del Sr. Emilio Duró Llicenciat en Ciències Econòmiques i Màster en Administració d'Empreses per ESADE.
20:15 - 21:00 "Cumplimient fiscal: carrera d'obstacles per a un empresari " a càrrec del Sr. Joan Vinaixa Enginyer industrial i Inspector d'Hisenda en excedència.
21:00 - 22:00 "Cloenda i Càtering" a càrrec de l'espai SIRCO.
08002 Barcelona
Tel. 934 813 696
19 de febrer 2010
L'escultor Pep Camps presenta 'Anatomia d'una assassinat'

El títol, suggerent i directe, fa referència a la voluntat artística que tenen les obres que recull la mostra, en paraules de l’autor “fer veure una colla de problemàtiques que perduren en el temps i segueixen existint per a terror i misèria dels humans”. Pep Camps vol amb aquesta exposició fer una denúncia personal contra la injustícia humana enfrontant transversalment temàtiques de la història antiga portades a l’actualitat per la seva vigència com la violència de gènere i domèstica, la pena de mort, el terrorisme, el patiment, etc.
Escultures de fusta de cedre
A l’apartat d’escultura, format per 5 peces de grans dimensions, hi cobra importància l’univers plàstic i els elements orgànics i de treball. Les escultures estan realitzades amb fusta de cedre originària de l’Atles i estan configurades en un sol tronc sense encolats ni afegits amb la tècnica de la talla directa. De nou els referents conceptuals són fets històrics com la pena de mort, amb les obres “Roi decapité” o “Reine decapité”, o la qüestió de la violència de gènere, històrica i actualment una realitat. Una de les escultures expressa aquesta xacra de manera punyent amb la configuració de la fusta com un fragment d’un torç de dona alçat sobre una columna de caire dòrica, expressant el patiment amb les cames juntes i doblegades.
Reinterpretació de símbols com a referents
D’altra banda, a l’apartat de dibuixos, amb 10 obres, Camps desenvolupa tot un procés reflexiu pres de la història i de la memòria personal amb referents de la història de l’art. Dels referents Camps en pren tant la seva temàtica com l’estil, la simbologia, els codis i els llenguatges artístics. Entre ells destaquen Francisco de Goya i Joan Miró, del que reinterpreta els tres símbols dels tres quadres anomenats “L’esperança del condemnat a mort I, II i III” (1974) dedicats a Salvador Puig Antich, condemnat a mort pel franquisme. De Goya s’inspira en el gravat “Mujer maltratada con un bastón” (1769).
Eines d’artista
La unió d’objectes és el tercer mètode de treball, al que Camps anomena “eines d’artista”. En les 6 composicions, que giren al voltant de les mateixes idees de la mostra, utilitza objectes del seu entorn de treball amb les que conviu diàriament i que esdevenen la seva font d’inspiració. Al posar-los en conjunt, els objectes perden el seu sentit propi per assumir-ne un de nou, descontextualitzats del seu referent principal per a passar a esdevenir una altra cosa.
Pep Camps
És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i té estudis addicionals a l’Escola Oficial d’Arts i Oficis ‘La Llotja’ de la Diputació de Barcelona. Ha participat a nombroses exposicions col·lectives i individuals arreu Catalunya, Espanya i Itàlia. Entre les més destacades hi trobem les mostres individuals a Roma i Turí (1996, 1997); la exposició a la Biennal Mostra d’Art Contemporani Català (2000); la instal·lació individual Borns al Convent de St. Agustí
(Ajuntament de Barcelona, 2005) o la participació al mateix espai del Convent de Sant Agustí a la col·lectiva de pintura i dibuix “Lapsus” (2009).
08002 Barcelona
Tel. 934 813 696













